Fa tot just tres dies, el dissabte 20 de novembre, l’economista Nouriel Roubini va assegurar que “els problemes del deute sobirà” amenacen Portugal i Espanya de caure com “fitxes de dòmino”, rere els casos de Grècia i Irlanda. En concret, va qualificar Espanya com “l’elefant de la sala” i el pitjor malson econòmic d’Europa, atès que, si bé és cert que sembla massa gran per arribar a caure, també és veritat que, si cau, és massa gran per ser rescatat. I, en aquest sentit, va precisar que el problema grec era de 300.000 milions d’euros de deute públic, mentre que el problema espanyol és de més d’un bilió de deute públic i una xifra encara més gran de deute privat. “I, per a problemes d’aquesta magnitud, no hi ha prou recursos ni governamentals ni suprasobirans”. Ni tan sols amb el suport del fons de rescat de la UE (que no representa ni una tercera part del deute sobirà espanyol) ni amb la intervenció de l’FMI.
El passat febrer, Bridgewater (la major gestora de hedge funds del món) ja va advertir els seus clients que Espanya era la principal preocupació de l’eurozona: “El Govern espanyol ha anat incrementant el seu dèficit pressupostari, finançant-lo amb un elevat endeutament, però, com més gran és el deute, més s’acosta el final d’aquesta estratègia”. I afegia: “És molt probable que Espanya no pugui col·locar els títols de deute que necessita per a finançar el seu dèficit”.
Ara, a finals de novembre, aquests arguments reapareixen amb força. I, segons Guillaume Fonkenell, director d’inversions d’un dels majors fons europeus, Pharo, “el problema irlandès es podrà reconduir”, però “allò que realment ens preocupa és l’efecte contagi (…) si els mercats perden la confiança en Espanya’. ‘Espanya és massa gran per a ser rescatada”, afegeix. I, en aquestes circumstàncies, la crisi espanyola podria comportar l’expulsió d’Espanya de la zona euro.
De fet, de moment, en les darreres quatre setmanes (entre finals d’octubre i de novembre), el tipus d’interès que ha de pagar Espanya per col·locar títols de deute a tres mesos ha passat del 0,95 a l’1,7%; i, pel que fa als títols a sis mesos, el tipus d’interès ha passat del 1,3% al 2,1%.
Sembla que els pitjors auguris es van confirmant i així, un cop més, Espanya amenaça l’europeïtat de Catalunya.
Posts relacionats:
Espanya és inviable
La presidència espanyola del Consell europeu
La poca credibilitat de Zapatero
Espanya amenaça l’europeïtat de Catalunya
De desagraïts… l’infern n’és ple