El Parlament Europeu ha fet avui un escrutini a l’actual president del Consell europeu, en José Luis Rodríguez Zapatero, en un moment molt difícil per a ell, atès que es qüestiona la seva capacitat per exercir el càrrec des de moltes bandes, i des de molts països.
Com a eurodiputat dels Verds-ALE he fet una intervenció al ple. Segons el meu punt de vista, Zapatero no té credibilitat com a president del Consell. Com podem confiar els europeus amb un president d’un país que lidera l’índex de la misèria de la UE, segons afirmen diverses agències de qualificació? Com podem estar tranquils amb un president del Consell europeu que ha portat el seu estat a un 20% d’atur i a 78.000 milions d’euros de dèficit públic?
Un dels altres reptes per sortir de la crisi és, tothom ho admet, transformar el model productiu. I és evident que un dels vectors per transformar l’economia és potenciar la societat del coneixement i la digitalització. Un cop més, Zapatero genera molts dubtes en aquest terreny: com podem creure en la capacitat del president espanyol de fomentar les noves tecnologies a Europa, si està provant un cop rere l’altre de restringir internet a l’Estat, amb una mentalitat totalment retrògada? Només cal recordar els intents de Zapatero de tallar les connexions d’internet amb una ordre d’una autoritat administrativa. O la voluntat de la ministra espanyola de Cultura, González-Sinde, d’intervenir les xarxes peer-to-peer, és a dir, comunicacions privades entre ciutadans (encara que l’objectiu final de defensar els drets d’autor sigui correcte).
Però això no és tot. Pel que fa a la política internacional, el Govern espanyol és un dels pocs països europeus que no ha reconegut Kosovo, malgrat que la qüestió té un interès geopolític i també democràtic molt important per a la UE. Com pot Zapatero liderar la política internacional de tots els membres de la UE si s’obstina a negar el dret a l’autodeterminació, la voluntat dels kosovesos i també la posició política de la gran majoria dels europeus?
El català, la 13a llengua de la UE
Hi ha molts més temes que crec que Zapatero no sabrà resoldre -o com a mínim, que no resoldrà d’acord amb els interessos de Catalunya. Per exemple, el Govern espanyol estic pràcticament convençut que no demanarà la plena oficialitat del català a la UE, tot i que el català és la 13a llengua més parlada de la Unió, i que hi ha 23 llengües oficials. Com hem dit en moltes ocasions, el Govern espanyol només ho hauria de demanar al Consell europeu, tal com Irlanda ho va fer amb el gaèlic. Hi ha una manca de voluntat política perquè el català sigui oficial, i la prova és que amb 30 anys de democràcia, l’Estat espanyol no ha tingut cap tipus de temptació de convertir-se ell mateix en un Estat plurilingüístic.
La necessitat del corredor mediterrani
O encara un altre tema: per a l’economia catalana és imprescindible que es construeixi l’eix ferroviari de mercaderies per la costa mediterrània, l’anomenat corredor mediterrani. El Govern espanyol no està pressionant com caldria per aconseguir-lo i, el que és més greu, promou d’altres vies de connexió amb Europa, que poden relegar l’opció mediterrània. Els catalans, i els europeus, necessitem solucions econòmiques eficients per sortir de la crisi, i no pas decisions ideològiques.
En resum, el Govern espanyol no defensa els interessos de Catalunya, i és una mala notícia que hagi assumit la presidència del Consell europeu.
A continuació us adjunto la intervenció que he fet avui al Parlament Europeu:
‘Buenos dias!
Hace un par de años, usted aseguraba que España había superado la producción per cápita italiana y que pronto superaria la francesa.
Sin embargo, actualmente, según las agencias de raiting internacional, España encabeza el denominado “índice de la miseria” en la Unión Europea, con un 20% de paro y un déficit público de más del 30%.
Qué ha pasado, señor Zapatero? Sus recetas económicas para Europa serán las mismas que ha aplicado en España?
Un déficit público, que usted no usa ni para la construcción de grandes infraestructuras de comunicación… Cuando podremos beneficiarnos los ciudadanos europeos de una obra tan esencial para el conjunto de la Unión como el eje ferroviario de mercancias por la costa mediterránea?
Y un déficit publico, que tampoco usa para modernizar el modelo productivo… Qué confianza podemos tener en su capacidad para impulsar la agenda digital europea, si usted ha rebajado a la mitad el presupuesto destinado a la investigación?
Y, finalmente… En contra de sus socios europeos, España sigue sin reconocer a Kosovo.
Durante cuanto tiempo seguirá abusando de la paciencia de la comunidad internacional, negándose a aceptar los referéndums de autodeterminación como expresión democrática de la voluntad de los pueblos?’.
