Un dels diaris amb més tirada d’Estònia, Ohtuleht, ha publicat avui un article d’una noia del país bàltic que resideix a Catalunya.
Ella és Meril Tamm, viu a Catalunya i explica a La República que el diari li va demanar que narrés què estava passant al Principat des d’un punt de vista estonià. Cal recordar que, sovint, s’ha comparat el procés català amb el de la independència de les repúbliques bàltiques de Rússia.
Tamm no té manies, parla clar i posa en context als lectors bàltics: “tot va començar amb la reacció violenta de la policia espanyola al referèndum pacifista català de l’1 d’octubre de 2017”.
L’articulista afirma que “els catalans continuen sent influenciats pel moviment independentista bàltic i, per a mi, aquesta protesta pacifista és comparable a les històries dels temps preindependents d’Estònia”.
Recorda que “el moviment català no és un moviment nacionalista” i que Catalunya “acull moltes cultures i persones” inclosa ella mateixa. Tamm assegura que ha estat ben rebuda i que mai no l’han etiquetat com a immigrant o enemic nacional.
Explica que els catalans es deceben quan Europa no fa res i compara la diferència de tracte dels fets dels mitjans de comunicació catalans i espanyols amb la cobertura mediàtica estònia-russa: “hi podem trobar semblances”.
I va més enllà: “Es pot comparar la situació des de molts angles: La Nit del Bronze a Estònia n’és un exemple. Els mitjans espanyols etiqueten els catalans com a terroristes. Després de viure entre aquests ‘terroristes’, sincerament no puc entendre què volen. Una Catalunya independent seria la llar dels espanyols, els catalans i la resta de ciutadans del món”.
Tamm creu que l’elecció de bloquejar l’aeroport és “molt intel·ligent” perquè “Catalunya necessita atenció internacional, ja que la solució no vindrà d’Espanya. L’aeroport és una eina per arribar a la màxima gent més enllà d’Espanya”.
Per acabar, fa tota una declaració d’intencions: “Un país democràtic del segle XXI no ha de tenir presos polítics. Per això estic al carrer. Dempeus no per Catalunya, sinó per la democràcia”.
