REPORTATGE i FOTOS: @adrisalidozarco _adrisalido .- Pel que fa al tractament assistencial, vaig contactar amb una infermera de Palafrugell que atenia a persones que no es podien desplaçar als seus centres d’atenció sanitari (o que no se’ls hi recomanava fer-ho). Des de que va començar la crisi del coronavirus, la seva manera de treballar ha canviat completament. S’ha hagut d’adaptar a jornades laborals intenses i llargues, a la utilització́ d’EPI’s que literalment l’asfixien i a altres mesures de prevenció́, per tal de poder assistir als malalts d’edat avançada sense perills.
Pel que fa a l’experiència durant la cobertura al geriàtric, va ser del tot colpidora. Contemplar aquells avis que feia més de dos mesos que no podien veure les seves persones més estimades i sense poder fer alguna cosa que abans era tan habitual com passejar pel jardí te’n adones de l’impacte que ha tingut aquesta pandèmia sobre aquest col·lectiu. Alguns no entenien res del que estava passant, d’altres, amb demència i/o Alzheimer, es sorprenien cada dia de la notícia, com si fos quelcom nou per ells.
Mica en mica, la solució a tornat a la normalitat al geriàtric Palamós Gent Gran i des d’aquesta setmana els familiars poden visitar els seus avis però sempre respectant les mesures de distància de seguretat i higiene establertes pel centre. És en aquest moment de retrobament quan te’n adones del que durant més de dos mesos els hi han pres i de que l’únic que necessiten per seguir endavant és un somriure proper i el contacte familiar.
