Els carrers de Barcelona han estat l’escenari del múscul del feminisme d’aquests dos darrers anys. Gran Via va ser el terra xafat d’aquest 8-M i la plaça universitat va ser l’epicentre del conglomerat feminista i estudiantil de fa dos anys. Barcelona pot ser la punta de llança del feminisme –també imprescindiblement institucional- encara que el pas per davant sigui als carrers. Donar continuïtat a les polítiques de gènere des de l’Ajuntament -amb bona part de la feina impulsada gràcies a la regidoria de Feminismes amb Laura Pérez al capdavant-, serà un dels reptes a seguir un cop es confeccioni el nou Govern, si és que els comuns no revaliden el mandat i Pérez segueix.
Què proposen, però, en matèria de gènere, els programes electorals de les candidatures republicanes (ERC, JxCAT, CUP i Barcelona és Capital) que fa dues setmanes que participen a la carrera de fons per assumir el repte de la gestió –també en aquestes imprescindibles qüestions- al consistori? Quina n’és, la seva identitat feminista? Hem agrupat les seves propostes en sis eixos: transversalitat en diferents àrees municipals, feminització de la pobresa, àmbit laboral i el combat contra la bretxa salarial, la seguretat en matèria d’urbanisme, les violències i els programes aplicats i el posicionament sobre la prostitució, ara que és una les màximes que bullen.
Transversalitat
Totes les candidatures parlen de transversalitat d’una manera o altra. Si bé l’entenem com la intenció de portar el feminisme en diferents àmbits, espais i nivells administratius, ERC deixa constància que reforçarà “l’aplicació de la perspectiva de gènere, de manera transversal i en la gestió de polítiques públiques” en tots els sentits. És per això que, prometen incorporar “a cada regidoria una Unitat de Gènere que disposi dels recursos humans i econòmics suficients”. La candidatura promet des d’una educació no sexista fins a l’impuls de campanyes de prevenció de violència masclista passant per a la creació d’un “observatori cultural i audiovisual amb perspectiva de gènere, on es denunciïn els estereotips sexistes”. Per a fer-ho, la candidatura republicana assegura que “promourem la participació del teixit associatiu i els moviments feministes de la ciutat”, com també “òrgans participatius.”
En el cas de Junts per Catalunya a Barcelona es limiten a esmentar que “les polítiques de gènere” així com “la visió de gènere” impregnaran tots els programes de l’Ajuntament. De la mateixa manera que la llista de Barcelona és capital-Primàries, que promet “aplicar transversalment la perspectiva de gènere a totes les polítiques”.
Des de la CUP asseguren que “cal una formació continuada i obligatòria en clau feminista que incorpori la visió de la diversitat sexual i de gènere per al conjunt de treballadores de l’Ajuntament”. Aquesta és una proposta transversal en el sentit que pretén formar les treballadores de tots els àmbits, però també els cossos de seguretat. Coincidint amb ERC, els anticapitalistes aposten per una “ciutat coeducativa” per fomentar els valors feministes als centres educatius.
La feminització de la pobresa
La pobresa té nom de dona i a Barcelona, també. Les dones pateixen les condicions de desigualtat en major mesura com a víctimes del masclisme en tots els seus exponents. A la capital, les dones migrades i que viuen soles amb els seus fills són les principals damnificades. D’aquest col·lectiu, el 35% està en risc d’exclusió, segons un informe del 2018. La difícil conciliació, les pèssimes condicions laborals com el terra enganxifós fan que les desigualtats de gènere es perpetuïn encara més. En aquest sentit, ERC parla de lluitar contra l’estigmatització de les dones migrades “en situació de pobresa i vulnerabilitat”, alhora que específicament, Barcelona és capital-Primàries parla de “revisar que les polítiques que s’apliquen actualment no perpetuen les desigualtats de gènere”.
Violències i programes municipals aplicables
A Barcelona es produeix una violació cada dos dies. Les dades són esfereïdores: hi ha una denúncia per abús sexual al dia i una per violació cada dos. De fet, l’any passat es va registrar un nou rècord i aquest any van en augment, també. Encara que el terme violència no només s’usa per parlar d’agressions físiques, és imprescindible reduir aquesta xacra, tant als carrers com a les cases de la ciutat. És per això que les polítiques que proposen les candidatures són nombroses –i en molts casos unànimes.
ERC assegura que vetllaran per la millora permanent i “la dotació de recursos als circuits d’atenció a la violència envers les dones als 10 districtes de la ciutat”. A més, també inclouen donar continuïtat als serveis de l’atenció de les dones com el SARA (Serveis d’Atenció, Recuperació i Acollida) o els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIADs) i prioritzar la posada en marxa de serveis i prestacions encaminades a garantir els drets de les dones en situacions de vulnerabilitat social. Com a tercera mesura, el partit republicà assegura deixar d’atorgar subvencions a qualsevol entitat, organització o col·lectiu religiós que negui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos o que negui l’existència de la violència masclista.
Des de JxCat coincideixen en la importància del SARA “per poder atendre més dones que hagin patit violència masclista”.
La CUP creu que és necessari “implementar mesures per l’eradicació del feminicidi” com el control i supervisió dels homes agressors de violència de gènere. A més, els anticapitalistes també proposen augmentar “les cases de protecció i millorar el servei amb professionals feministes especialitzades que ofereixin suport i acompanyament a les dones que pateixen violència de gènere”, coincidint amb la candidatura d’ERC. Una de les altres mesures és “proporcionar habitatges públics de lloguer social a totes les dones en situació de violència” i crear “una xarxa de centres de control i supervisió d’agressors”, tant pel reconeixement de la violència de gènere que han exercit i pel seu tractament psicosocial, com també per la supervisió de les seves conductes a la ciutat amb col·laboració de la policia.
La lluita és unànime. BCAP afirma que s’ha de dotar de recursos la GUB perquè pugui fer un millor seguiment de les denúncies per violència masclista, asseguren, “a partir d’una unitat d’investigació especialitzada en violència i assetjament masclistes”. També, “tenir en compte les múltiples formes en què es manifesta la violència masclista i tenir un protocol clar per cadascuna d’elles.”
La seguretat reflectida al Pla Urbanístic
Si bé esmentàvem els xifres de violència a Barcelona, el Pla Urbanístic és una de les eines per ajudar a combatre-la i, en aquests punts, totes les candidatures republicanes aposten per fer del carrer un espai més segur per a les dones. ERC posa sobre la taula un “recorregut amb perspectiva de gènere, garantint la percepció de seguretat a través d’una millor il·luminació, menys barreres visuals i la implementació de parades de bus a demanda durant la nit”. A més, a mode vacunador, els de Maragall prometen seguir treballant “amb els serveis i entitats que promouen campanyes, accions i protocols per eradicar les violències sexuals, especialment en l’oci nocturn”, entenent aquests espais com nombrosos escenaris de violència.
Són en aquests punts en els quals coincideix la candidatura de Jxcat, que també propos “avaluar quines zones poden ser millorables en temes d’enllumenat, seguretat i accessibilitat” i, amb tot, crear un Pla d’inversions i millores per un urbanisme de gènere per tal que Barcelona sigui una ciutat segura per les dones.
El mateix passa amb la CUP. Els que volen capgirar la ciutat pretenen impulsar plans per garantir la seguretat i l’autonomia de les dones i “aprovar mesures per l’eradicació de la violència de gènere en tots els àmbits de la via pública”. També, establir protocols integrals d’actuació, amb recursos socials, i de garantia de la seguretat cap a les dones, a partir de les denúncies fetes i de control cap als homes agressors per part de l’Ajuntament i de la policia municipal.
Com dèiem, l’oci nocturn és un dels escenaris on es produeixen més agressions, i a BCAP també ho té clar: els de Graupera proposen tant vetllar per la seguretat al carrer a partir de patrulles “en llocs solitaris o augmentant la il·luminació” com “estudiant canvis puntuals en les rutes de NitBus”. Tots els festivals i concerts que es facin a la ciutat hauran de comptar amb un protocol contra agressions masclistes, diuen.
L’àmbit laboral i el combat amb la bretxa salarial
La candidatura d’Ernest Maragall aposta per desplegar el Pla per la Justícia de Gènere com a “eina bàsica” per a la promoció de la igualtat entre homes i dones així com “el compromís 50/50” per assegurar l’equitat i impulsar “un currículum anònim en els procesos de selecció. Així, pretenen “trencar la bretxa salarial en tots aquells àmbits on l’Ajuntament té competències.”
Al seu torn, JxCAT proposa un “pla municipal contra l’escletxa salarial” que impulsi un “Pacte de Ciutat per Reducció les diferències salarials entre homes i dones” a la ciutat de Barcelona. Des de la llista encapçalada per Anna Saliente, els cupaires presenten un seguit de mesures “contra la discriminació de gènere i LGBTI en l’àmbit laboral com o la “contractació i de la iniciativa econòmica de les dones”. Els cupaires impulsaran mesures perquè “no s’incorri en la discriminació de gènere o d’opció sexual en la totalitat de les entitats dependents”. Alhora, reclamen “no subcontractar empreses que hagin incorregut en la discriminació d’aquest tipus”. Els de Saliente també inclouen “aprovar un permís laboral per a persones gestants i parella no gestant, maternitat/paternitat monoparental i adopcions”.
La candidatura de Graupera pretén “fomentar la contractació de dones en llocs públics clàssicament en mans dels homes, com la GUB, els càrrecs informàtics o els conductors del Bus del barri” tenint en compte que són els serveis més masculinitzats.
La prostitució
Una de les divisions dins del feminisme rau en com abordar la prostitució entre les partidàries de pro drets i les abolicionistes –moderat o més contundent. On es posicionen, les candidatures?
Si bé ni ERC ni BCAP no mencionen la prostitució en el seu programa electoral, JxCat ocupa la posició més abolicionista de totes. De fet, la número dos, Elsa Artadi, presentava un paquet de propostes la setmana passada amb un “Pla abolicionista i de l’explotació sexual I la prostitució” per acabar amb aquest “model”.
Els cupaires són clarament pro drets i tenen un seguit de propostes “per deixar d’estigmatitzar la prostitució”. De fet, fa uns dies, la candidata Anna Saliente defensava “la prostitució voluntària” com una “estratègia de la supervivència” i en reclamava la seva despenalització”. El programa assegura que “les polítiques prohibicionistes” augmenten el risc al qual estan sotmeses. Per això demanen “garantir el dret de les treballadores” i “trobar alternatives laborals” per les que no s’hi vulguin dedicar. A més, els anticapitalistes diferencien entre “prostitució” i “tràfic de dones”. Amb tot, Saliente assegura que s’ha d’abolir “l’ordenança de civisme a Barcelona, aplicada del 2006 al 2015”. Per això, la CUP proposa garantir drets com l’empadronament, l’accés a l’habitatge o el sistema sanitari.
Per altra banda, els cupaires són molt estrictes amb la trata i afirmen que s’ha d’”abolir immediatament” diferenciant entre “trata”, “tràfic” i “prostitució”.
