“Estàvem al carrer. La meva amiga vestia normal però jo anava ‘sexy’, vaig girar-me i un home s’estava masturbant en una cantonada mentre ens mirava. Som prostitutes, però mereixem respecte”.
Paula Ezkerra fa anys que treballa en el món de la prostitució i sent una imperiosa necessitat de revelar-se davant la intempèrie. L’estigma social és tant abrasador que asfixia. Crema tant que la paraula ‘puta’ s’ha transformat en dialecte de llibertat. “És una manera d’empoderar-nos, Puta és sinònim de llibertat”, reitera. De fet, cada cop s’utilitza més en el moviment feminista dins –i fora- de la prostitució.
Aquesta necessitat vital per ser ‘puta’ i no prostituta la va portar a sindicar-se a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i temps més tard, va ser consellera de la CUP pel districte de Ciutat Vella. Reconeix la prostitució com un treball sexual i està convençudíssima que es necessiten els sindicats per acabar amb la tracta de les prostitutes: “de les persones vulnerables en situació de tracta”, matisa. Amb la situació de la resta de prostitutes no s’hi ha d’acabar perquè són Putes, diu. Segons la Paula, són treballadores sexuals que no necessiten “el paternalisme” dels que distingeixen entre “dones de primera i de segona”. És conscient que no s’acabarà amb l’estigma fins d’aquí desenes d’anys però per començar, demana a la ministra de Treball que revisi el Feminisme.
El sindicat que ha costat una dimissió
El 4 d’agost, el BOE publicava la inscripció del sindicat de treballadores sexuals OTRAS basant-se en la llei de llibertats sindical. Tot i això, el 30 del mateix mes, el govern espanyol feia marxa enrere i retirava el vistiplau de l’organització. La ministra de Treball, Magdalena Valerio, s’excusava a la premsa i deia que li havien “colat un gol”. OTRAS reaccionava amb incredulitat i la directora de Treball, Concepción Pascal, dimitia per la polèmica. Des de Putas Indignadas, una assamblea que també treballa per defensar els drets de les prostitutes, lamenten que el govern espanyol parli d’elles com si fos “un partit de futbol”.
El comunicat que emetia OTRAS no només carregava contra el govern espanyol sinó que arremetia contra una part del feminisme: “l’abolicionisme amaga una moralina i un odi visceral cap a les treballadores sexuals”, deien. L’organització reiterava en el comunicat les exigències laborals que demanaven: “contractació, baixa per malaltia o maternitat, sou, vacances i jubilació”.
D’Aprosex a OTRAS
Sabrina Sánchez i Concha Borrell són les cares més visibles del sindicat, tot i que l’impulsessin amb quatre persones més. No és una organització on només hi participin dones; és mixta. Sánchez i Borrell també pertanyen a l’organització Aprosex, la qual és focus de debat constant. Aprosex es defineix com una “organització de professionals del sexe” i ofereix cursos i classes de prostitució amb el cost de 45 euros perquè “les alumnes adoptin coneixement i seguretat”.
Beatriz Silva: “Les membres d’OTRAS són proxenetes, no prostitutes”
La posició del PSC és unànime i va de la mà amb el que ha defensat Valerio a la Moncloa. Beatriz Silva, diputada al Parlament i portaveu en matèria d’igualtat del PSC, afirma a La República que “el sindicat va en contra de la ideologia de partit” i es mostra contundent quan assegura que “Les que s’han sindicat a OTRAS són proxenetes, no prostitutes” perquè segueix: “les prostitutes de veritat no tenen veu, estan en mans de la màfia”. Silva defensa la seva posició fermament, “considerem que la prostitució no és un treball” i lamenta que la proposició de crear un sindicat sigui un pas més per legalitzar la prostitució a Espanya, “em nego a pensar que una llei laboral contempli que a una dona li introdueixin objectes per la vagina”, conclou.
Els mitjans han propiciat la dicotomia del debat, també criticat com a símptoma de la voluntat d’una jerarquia patriarcal que només pretén dividir l’enemic. Precisament, davant la necessitat de donar veu a qui correspon, a les prostitutes en qüestió, algunes s’han alçat per trencar el silenci. És el cas de l’Amelia Tiganus, qui defensa l’abolicionisme però debat: “siguem abolicionistes o proprostitució, les putes som dones oprimides. I la nostra opressió és la mateixa”. En la mateixa línia, la del debat centrat en elles, però des del punt de vista del regulacionisme, Silva Federici, professora, escriptora i activista feminista, que diu: “Cap dona hauria de demana a una altra quina dominació prefereix ni cap feminista hauria de dir-li a una altra com ha d’utilitzar el seu cos. Dignificar la professió de les treballadores sexuals i reconèixer a les persones que l’exerceixen també forma part del feminisme”, conclou.
L’abolicionisme: una utopia?
La Paula reconeix que en una societat idíl·lica la prostitució no existiria, “és una utopia”, però mentre hi hagi instaurat el capitalisme com a model econòmic són moltes les que auguren llarga vida a la prostitució. Silva, però, no hi està d’acord: “si vam poder combatre l’esclavisme, la prostitució també”. La socialista denuncia la situació a Catalunya i a Barcelona. “S’ha convertit en un destí turístic i sexual, és dels llocs on hi ha més tracta”. Segons Silva, el 95 % de les prostitutes a Catalunya són immigrants, dades que, diu, les fa ser “més vulnerables”.
Genera, una ssociació en defensa dels drets de les prostitutes, explica a La República que l’any 2017 van ser ateses prop de 200 dones per assessorament a Barcelona. D’aquestes, 11 es trobaven en situació vulnerable, segons un estudi realitzat per la mateixa associació. L’Anna Saliente, portaveu, assegura que amb el govern municipal actual “la persecució ha disminuït, ha canviat la perspectiva de les polítiques que afecten a les treballadores sexuals”, conclou.
El govern municipal trenca amb la persecució
Barcelona en Comú va apostar per un canvi de metodologia política en prostitució respecte Convergència, l’anterior legislatura. Laura Pérez, regidora de Feminismes a l’Ajuntament de Barcelona, carrega contra l’antic govern municipal quan diu que CIU i PSC van treballar amb l’objectiu d’eliminar la prostitució en zones de la ciutat amb una actitud “paternalista i existencial” en lloc de fer de mediadors. “La persecució de les dones vulnera la llei” a més, afegeix, “altera el seu benestar”. És per això que els comuns van optar per iniciar un “procés de mediació” on les prostitutes se sentissin partícips de la política. La solució passava per l’equilibri de convivència entre prostitució i veïns, així és que van seure i van intentar resoldre alguns problemes. Van treballar conjuntament en un informe que van anomenar “Desde dentro”.
La Paula està convençuda que el canvi de govern ha estat molt positiu perquè “ara hi ha un acompanyament”. Explica a La República que “abans hi havia una persecució cap a les prostitutes del Raval i del Camp Nou, sobretot”. De fet, en aquest sentit, el carrer d’En Robadors -al Raval-, i a la Zona Universitària de Les Corts són les dues zones més concorregudes, tot i que des de la regidoria de feminismes asseguren que son els llocs més sonats perquè “es concentren allà i no passa tan desapercebut” però, afegeixen “les zones i l’espai se’l delimiten ells mateixes”.
L’aposta per combatre l’estigma és compartida entre totes les posicions. Però l’Ajuntament de Barcelona creu que el sindicat OTRAS és una eina per poder-hi treballar. “Des de la regidoria i l’Ajuntament de Barcelona recolzem el sindicat. És importantíssim que hi hagi un espai d’empoderament”. Pérez remarca que la prostitució és “una activitat econòmica i el PSOE està intentant trobar la manera d’il·legalitzar-la”. Des del grup municipal troben contradictori que els socialistes ho titllin “d’activitat il·lícita” quan, diuen, totes les administracions estan implicades en l’estructura del negoci. Beatriz Silva, en aquest sentit, assegura que el paper de les administracions passa per “donar opcions a les dones que ho vulguin deixar, com una feina”, però Pérez troba ineficient que “s’ofereixin feines que no s’adeqüin amb el perfil de cada persona”. Per la regidora han de ser “realitats i sortides personalitzades” i això, segons Silva es tradueix a “formules per avançar en la igualtat sense aprofitar-nos de la situació de vulnerabilitat”.
OTRAS ha evidenciat el debat pendent de la prostitució a nivell polític i sindical, però sobretot social. L’administració i el sindicalisme s’ha hagut de mullar, per fi, després de dècades passant-se la pilota de la condescendència entre ells. UGT i CCOO van manifestar-s’hi clarament en contra, mentre que la CGT demanava reflexió. Tot i això, sindicades corregeixen: els mitjans han venut la polaritat de la ‘cara o creu’ però, per ser exactes, aquesta polèmica tracta la posició de “pro drets”.
“Només pel fet de ser Putes som dones de segona. Creuen que només volem els diners i no tenim valors. Però això canviarà”.
