‘Jueus per la independència’ es va presentar, fa tres anys, amb una xerrada. Ja no n’han tornat a fer més: “Després, ja no hi havia gaire més a explicar, perquè ho saben tot”, afirma la seva coordinadora, Maria Teresa Massons. Ella mateixa va impulsar la creació d’aquesta sectorial de l’ANC no amb l’objectiu de convèncer ningú, sinó de “normalitzar el fet de la independència a Catalunya dins l’univers jueu”. “Els catalans jueus som una minoria religiosa, però també cultural. L’univers cultural dels catalans -en general- és cristià. Aleshores, tot i que no tots els jueus són religiosos, tenen un univers cultural diferent”, explica per remarcar que “això implica una altra aproximació i punt de vista” pel que fa a la qüestió catalana.
Segons Massons, ser independentista “té molt a veure amb sentir-se català, integrat a Catalunya” i -per això- és important treballar la dimensió cultural del “fet català”. Explica que hi ha jueus a tota Catalunya, però que la gran majoria són a Barcelona i la seva conurbació i són d’origen migrant. “Quan la gent immigra s’integra més a Barcelona que a Catalunya, perquè la capital és tan forta que amaga la resta del país, amb tot el que això significa pel que fa -per exemple- al poc ús del català. Amb els jueus que viuen en pobles o municipis més petits (hi ha molts a Lloret, a Blanes o a Sant Joan de les Abadesses) és diferent, s’integren molt més a Catalunya”, assegura per insistir que cal treballar perquè l’univers de la comunitat jueva “no sigui només Barcelona, sinó tota Catalunya”. Però no oblida que també s’ha de fer un esforç a la inversa, perquè “la majoria cultural a Catalunya ignora els jueus i, a més, molt sovint els menysprea, com si no fóssim catalans”. “Així, la minoria jueva ha de veure que és perfectament normal comptar amb gent independentista i, d’altra banda, aquí s’ha de saber que també hi ha catalans jueus que poden ser o no sobiranistes. Només normalitzar això ja ajuda a la independència, aporta gent a la causa”, conclou.
Immediatament, Massons destaca dues dates que posen de manifest la concordança entre els anhels de la comunitat jueva i el poble català. La primera és el Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, que commemora l’alliberament dels jueus oprimits d’Egipte i per la celebració de la qual s’elimina la part dels salms en que es parla de la mort dels egipcis perquè “no hi ha res a alegrar-se”. La segona és Hanukkà, que vol dir dedicació i que commemora la victòria dels macabeus dirigits per Judes Macabeu i els seus germans sobre Antíoc IV Epífanes, rei que volia hel·lenitzar del tot els costums, la litúrgia i les creences jueves. “Prohibien l’idioma, ensenyar dins les escoles, el ritu jueu… Per això van lluitar per la independència. Pensa que, antigament, la religió de cada poble era la seva cultura”, explica.
El 30% de la comunitat jueva a Catalunya és “activament independentista”
La coordinadora de ‘Jueus per la independència’ assegura que el 30% de la comunitat jueva a Catalunya és “activament independentista” i la tendència va en augment. Explica que es tracta d’una població que “llegeix molt, té una cultura per sobre de la mitjana normal, parla molts idiomes (el 95% saben català)” i per tant està plenament informada: “El que els preocupa més són les conseqüències que pugui haver-hi, per exemple, a nivell de la Unió Europea”, afirma Massons, que creu que la seva tasca és vital dins un col·lectiu on “sinó no entraries”. Pel que fa al percentatge restant, “acceptaran el que sigui” que -diu Massons- és “el que ha dit Israel”: acceptarà allò que el poble de Catalunya decideixi. “No seran els primers a reconèixer-nos (perquè això significa que, immediatament, molts països es posicionarien en contra de Catalunya) però tampoc els últims. Ja els hem demanat que sigui així, estan amb nosaltres”, afegeix sobre la posició de l’Estat de l’Orient Mitjà.
En aquest sentit, Massons narra que el judaisme compta amb “xarxes pròpies” als indrets del món on es troba en minoria. També a altres parts de l’Estat espanyol, com a Madrid, on assegura que el seu posicionament pel que fa al conflicte amb Catalunya canvia: hi ha una elit molt afí al PP, ultranacionalista espanyola, que pretén representar-los. Des de Catalunya ja els han cridat l’atenció.
“Frivolitzar el nazisme és una ofensa a les víctimes”
“L’extrema dreta espanyolista és antijueva i, en canvi, pro Israel pel suport que rep dels Estats Units”, apunta Massons, que critica la “intolerància” d’aquest sector de la societat. Titlla de “perillosíssim” l’auge del moviment a l’Estat espanyol de la mà de partits com VOX -sense oblidar que a Catalunya també hi ha estat present amb PxC, tot i que de forma molt minoritària- i etziba que a Cs “li falta molt poc per ser-ho”. “Actualment, arreu del món existeix aquest perill i aquí no som diferents”, lamenta per denunciar el discurs antiimmigració dels partits espanyols més ultranacionalistes. I, com a treballadora social, admet que Catalunya “té un altre tarannà” pel que fa -per exemple- a l’acollida de persones refugiades.
En aquest sentit, Massons assegura sentir-se “profundament molesta” quan comparen els dirigents independentistes amb règims d’ultradreta com l’Alemanya nazi: “Frivolitza el nazisme i això és una ofensa a les víctimes. Ho hem denunciat fa temps”, diu. I explica que ella mateixa va conèixer un home grec, jueu, que havia descarregat pilons de cadàvers d’infants gitanos al camp de concentració d’Austwich. “És ofensiu pels jueus, pels gitanos… Pels que van ser víctimes directes i per a tota la humanitat. Els nazis eren genocides”, insisteix, per tornar a criticar l’acarnissament (majoritàriament de la dreta) amb les víctimes d’aquell moment històric. És aleshores quan li ve al cap la líder de Cs, Inés Arrimadas, rient dels presos polítics i lamenta que no hi hagi “partits espanyolistes moderats”.
Necessitat d’un referèndum
Preguntada sobre el camí a seguir per assolir la independència, la coordinadora de ‘Jueus per la independència’ aposta per “continuar insistint en que necessitem un referèndum i no cedir” però també apunta que “mentre hi hagi gent a la presó i condemnada això no té solució”. “Espanya està entrant al seu propi suïcidi”, diu després de denunciar que la monarquia no compti amb cap llei que reguli què ha de fer i se la protegeixi donant-li immunitat. “Enlloc una monarquia parlamentària faria el discurs que va fer Felipe VI. Però és clar, a Juan Carlos I el va educar Franco. Ell mateix es va fer articles de la Constitució a mida i això petarà”, etziba.
Massons té mals records de l’època de la dictadura, de quan Francisco Franco “va començar a perseguir jueus per allò de la conspiració judeomasònica”. “Es va tancar la sinagoga del carrer Balmes amb Provença, la Falange va saquejar temples (encara hi ha coses a Salamanca) i els jueus es van començar a reunir només en cases particulars… Però sempre se solucionaven les coses amb corrupció, comprant-les. El problema era l’Església catòlica, inclús hi havia famílies que feien que el nen fes la comunió perquè no tingués problemes a l’escola”, explica. Rememora com l’any 1954 es va fer la primera sinagoga de l’Estat espanyol a Barcelona, però amb les condicions que es fes tot de portes endins i que un policia pogués controlar els serveis religiosos. “Ara, la situació ha canviat. Els Mossos venen a la porta perquè no ens passi res”, lamenta. En aquest sentit, Massons assegura que encara cal “ensenyar diversitat i respecte” de cara a les minories.
Dins ‘Jueus per la independència’ són una vintena de persones, però Massons assegura -amb tot- que aglutinen una comunitat molt més àmplia a les xarxes socials i que “no tots són jueus, sinó gent que sent simpatia perquè comprèn el que implica formar part d’una minoria”. L’1-O, quan ella mateixa era en una taula electoral, es comunicaven per ‘WhatsApp’ amb la resta de membres de la sectorial que -per altra banda- apunta que tenen ideologies (o inclús un “compromís religiós”) i manera d’encarar el procés molt diverses. “Per exemple, la comunitat ortodoxa compta amb un rabí nou que ve de Mèxic i, als dos mesos, ja parlava català. En canvi, els ultraortodoxes són més tancats”, explica. Però matisa que “en totes les comunitats pot haver-hi independentistes, arreu de Catalunuya, i una altra cosa és el rabí”.
