El dia 11 de desembre la Guàrdia Civil va traslladar del Museu de Lleida al Monestir de Sixena 44 peces, pertanyents al darrer. Un trasllat fet per ordre del jutge d’Osca després d’un llarg i polèmic procés judicial. El govern espanyol en boca del Secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Bermúdez de Castro, va admetre que s’havia forçat per guanyar vots. Un trasllat que va provocar escenes de violència als carrers de Lleida, en el context del 155. El discurs de Cap d’Any del president d’Aragó, Javier Lambán, va ser fet des del mateix monestir, on el president va declarar: “Ha reforzado nuestra autoestima como comunidad“.
Una actitud que contrasta amb l’exclusiva publicada ahir pel Segre. Segons el rotatiu la peça l’Adoració dels Reis Mags (segle XVI) pertanyent al conjunt de Sixena va ser venuda aquesta tardor al Museu Meadows de Dallas (EUA). L’obra primer subhastada a Suïssa, la va comprar la galeria Caylus (Madrid) per 120.000 euros. En aquesta subhasta els tècnics del Museu de Lleida van intentar comprar-la amb ajuda econòmica de la Diputació de Lleida i del mateix ajuntament de Lleida, però no van reunir prous fons. La galeria Caylus va restaurar l’obra i la va vendre al Museu Meadows de Dallas per la suma de 500.000 euros. Com apunta Albert Velasco, el Museu de Lleida va ser l’únic que va incorre en la subhasta, el govern d’Aragó no hi va participar en cap moment.
El govern d’Aragó no ha volgut fer declaracions a Revista Mirall sobre aquest afer. Aclareixen que en sortir a subhasta com una obra italiana, i en fer-se fora de la Unió Europea, en un país que no ha de passar els filtres de la comunitat econòmica, no es va poder detectar l’obra. Una no detecció que ha permès a una galeria privada beneficiar-se amb més de 300.000 euros, en vendre-la restaurada.
Aquesta mateixa situació es va donar el maig del 2017 en sortir a subhasta a la Sala Balclis de Barcelona un compartiment del retaule de Sixena; Presentació de Jesús al temple per 85.000 euros. En plena polèmica, la Generalitat va declinar pujar per l’obra alhora que el govern d’Aragó tampoc va voler fer-ho. Una situació anòmala per l’ interès que tenen les obres d’aquest monestir, en l’administració pública.
Aquesta exclusiva del Segre confirma com d’interès real del trasllat de les obres no va entendre a un interès real de “recuperació del patrimoni” si no va ser una aposta electoralista resolta en els durs mesos de l’aplicació de l’article 155. Aquesta notícia pot confirmar que l’interès real d’Aragó no és el de reunir les obres en el seu context original, ja que sinó, no s’entén com no han lluitat per aconseguir les dos peces comentades. Així les declaracions de Bermúdez de Castro adquirien un sentit real. D’altra banda mostrarien com el PSOE, via el seu president comunitari, ha actuat per beneficiar l’empresa privada i no el conjunt dels ciutadans.
El cas de Sixena ha arribat així al súmmum dels despropòsits. Un seguit de gestions per part del govern d’Aragó que amb la fal·lera de voler una cosa que creien pròpia ha aconseguit dispersar encara més les obres de Sixena. Mantenint una política adquisitiva que ni deixa a la Generalitat operar amb tranquil·litat segons els seus propòsits, ni actuen d’una manera decidida per tal de concentrar totes les obres a Aragó. La factura d’aquest afer: la dispersió del patrimoni, ferits per culpa de la policia i l’enriquiment de l’empresa privada a costa dels drets culturals del ciutadà. Com diu el Coriolà de Shakespeare: Com gana de malalts, el vostre afecte, / desitja allò que fa que el mal s’agreugi.
Aquest reportatge és en col·laboració amb Revista Mirall
