El Codi d’Accessibilitat de Catalunya suposa un salt qualitatiu i quantitatiu molt rellevant respecte la normativa existent en aquesta matèria. Va més enllà de les barreres arquitectòniques, i incorpora aspectes com l’accessibilitat comunicativa i cognitiva dels productes i serveis o d’activitats culturals, esportives i de lleure. El nou reglament vol donar resposta al repte demogràfic de l’envelliment i també incidir en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn, per garantir l’exercici dels seus drets i evitar les desigualtats.
Es tracta d’una normativa acurada i ambiciosa, que pretén situar Catalunya com a país capdavanter en accessibilitat universal. En aquest sentit, el nou codi estableix condicions, requisits i solucions, perquè qualsevol persona pugui fer les activitats de la vida diària de la manera més autònoma possible.
Amb motiu de l’entrada en vigor del reglament el 4 de març, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va organitzar la setmana passada una jornada per presentar-ne les novetats més rellevants. Hi van participar el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, la presidenta del COAC a la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, i el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, que va detallar els eixos i novetats més importants del Codi. L’acte també va comptar amb l’actuació musical de l’Associació Riborquestra i un monòleg sobre l’accessibilitat a càrrec de Marc Buxaderas.
Envelliment de la població
El Govern de la Generalitat situa l’accessibilitat com un repte inajornable. I és que es preveu que l’any 2031 un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s’hagi doblat el nombre de persones amb problemes crònics de salut, i també que incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència. Les projeccions també estimen que l’any 2060 la població de 85 anys o més s’haurà triplicat.
Amb l’aprovació d’aquest reglament, Catalunya disposa d’una normativa potent per donar resposta a la tendència demogràfica de l’envelliment. En aquest sentit, el text subratlla que l’accessibilitat incideix directament en la qualitat de vida de la ciutadania i evita les desigualtats que generen les barreres existents, tant físiques com sensorials o cognitives.
Dissenyar pensant en les diversitats
El Codi d’Accessibilitat substitueix una regulació vigent des del 1995, posa al dia i harmonitza la normativa existent i aprofundeix en aspectes poc regulats fins ara. A més, adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides.
S’estructura en 199 articles, 11 capítols i 15 annexos que detallen mesures per aplicar en territori, edificació, mitjans de transport, productes, serveis, sistemes de comunicació, informació i noves tecnologies. L’objectiu és incidir en la qualitat de vida de tota la ciutadania, especialment de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn, per garantir l’exercici dels seus drets i evitar les desigualtats que generen les barreres que existeixen avui. Per fer-ho possible, l’articulat recull 3 grans eixos:
- La millora de l’accessibilitat en tot allò nou.
- La transformació de l’entorn existent.
- L’impuls de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva.
A més, el Codi introdueix el distintiu de qualitat en accessibilitat, un mecanisme de reconeixement per a aquells establiments, espais o municipis que aconsegueixin un nivell d’accessibilitat superior al que exigeix la legislació.
El text s’ha treballat i col·laborat amb una gran diversitat d’actors. L’ha liderat el Departament de Drets Socials, però fent feina conjunta amb altres conselleries, el món local, col·legis professionals i entitats del sector de la discapacitat i la dependència.
