La pandèmia de la COVID-19 ha impactat negativament en la salut mental de la població, especialment a causa del confinament i la limitació de la mobilitat −que van suposar l’aïllament i solitud per a moltes persones−, els efectes sanitaris amb altes taxes d’hospitalització a les UCI i mortalitat, i els efectes socioeconòmics. Davant d’aquesta situació i amb l’objectiu de mitigar els efectes de la pandèmia sobre la salut mental, el Departament de Salut incorporarà, de forma progressiva i abans d’acabar l’any, fins a 150 professionals als equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya, inicialment en aquells amb més necessitats socials. D’aquests 150, una cinquantena ja estan integrats dins dels equips d’atenció primària.
La mesura forma part del Programa de benestar emocional i salut comunitària, impulsat pel Departament de Salut, i té per objectiu enfortir l’atenció a la salut mental de totes les capes de la societat, però fent més èmfasi en joves, en persones grans i en d’altres amb risc de vulnerabilitat. Els professionals contractats pertanyen a diferents perfils, entre els quals destaquen psicòlegs i infermers, que treballen colze a colze amb altres professionals d’infermeria, de medicina i de treball social per prevenir i abordar el malestar emocional de la població, però sense entrar en l’àmbit de la psicologia clínica.
Els nous professionals s’incorporaran als EAP
La incorporació d’aquests professionals als mateixos EAP s’adreça a millorar la prevenció i la promoció del benestar emocional, i minimitzar o evitar l’aparició de problemes de salut mental o addiccions. Tot plegat s’aconsegueix gràcies a la detecció precoç de factors psicosocials en la població, així com a l’atenció i l’acompanyament a les persones per facilitar-los eines perquè puguin gestionar les situacions de malestar emocional i potenciar el seu empoderament per promoure les capacitats individuals i també com a membres de la comunitat.
Un altre dels objectius és aconseguir la no medicalització de problemes relacionats amb el malestar emocional. En aquest sentit, la figura del referent és la d’un professional que treballa en xarxa, tant amb els equips d’atenció primària com també, per exemple, amb els centres educatius, els centres cívics, les residències i el món local. Com a professional que desenvolupa la seva tasca a l’àmbit comunitari, no té una població assignada. Està integrat en els programes de salut comunitària del territori per fer activitats de prevenció i promoció de la salut emocional, participant, per exemple, en el programa “Salut i escola”, fent xerrades sobre hàbits i relacions saludables, i també en altres intervencions en centres educatius, casals de joves i de gent gran, i residències. També s’incorpora en altres activitats que es fan des dels CAP, com ara grups d’acompanyament o en sessions del programa Pacient Expert Catalunya®. Un altre entorn de col·laboració important és el de la salut pública, on participa estretament amb els professionals que hi treballen.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, recalca la importància de recuperar el benestar emocional després de la pandèmia i confia que l’any que ve els 380 equips d’atenció primària ja disposaran d’un referent que contribueixi a la cura de la salut mental de la comunitat. Alhora, aplaudeix que el Programa hagi nascut de la petició dels mateixos professionals, la qual cosa els facilitarà la integració en els equips i un millor desenvolupament de les activitats, de forma més proactiva i allà on més se’ls necessiti.
Vuitanta milions en salut mental
La ferma aposta del Departament de Salut i del Govern en el seu conjunt es traduirà en un increment del pressupost en salut mental de vuitanta milions d’euros. I entre les accions per reforçar l’atenció a la salut mental destaca també l’aprovació per part del Govern del Pla de prevenció del suïcidi a Catalunya, per reduir-ne els casos i l’estigmatització social, i també dues iniciatives adreçades a la població infantil i juvenil: el desplegament –abans d’acabar l’any− d’una desena d’equips d’atenció a domicili de casos de moltíssima complexitat, i d’una cinquantena més per atendre casos greus relacionats amb depressió, ansietat o trastorns alimentaris, atesos a la llar de forma intensiva −per exemple durant dos o tres dies a la setmana− durant aproximadament tres mesos.
