Els espais naturals, fluvials, la natura i la fauna no són exclusius dels Pirineus a Catalunya. La metròpolis de Barcelona gaudeix també d’aquests espais tot i que, sovint, la concepció dels seus ciutadans és que només les pot trobar Catalunya endins. La pandèmia mundial i els seus efectes, sobretot els de les restriccions de mobilitat, han fet aflorar unes noves necessitats entre la ciutadania com el de poder gaudir d’espais naturals a la mateixa ciutat. Sota aquesta premissa, l’AMB ha desenvolupat el PSG, el programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans.
El programa d’inversió PSG
El programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) és un programa inversor, dotat amb 8,4 milions d’euros en el període 2020-2023. Aquest és la continuació del PSG de l’anterior període, del 2016 al 2019. L’expertesa de l’AMB en la gestió entre municipis d’espais oberts ha estat pionera i exemplar: els paisatges naturals i urbans no s’han de considerar com dues realitats separades sinó com dos àmbits sinèrgics i complementaris.
Amb la coordinació dels municipis, l’AMB busca amb el PSG que el territori metropolità es consolidi com un espai d’ús social o un centre econòmic amb una qualitat paisatgística i ambiental que sigui capaç de captar les millors oportunitats.
Els seus objectius
L’AMB pretén a través del PSG conservar i augmentar els espais públics metropolitans que fomentin la qualitat de vida de les persones, la salut i l’equitat social. La finalitat és realitzar inversions en espais fluvials metropolitans, recuperació de zones degradades i integració d’infraestructures. Oferir a la ciutadana d’aquell medi natural que tenen a prop i que fins ara desconeixen o no hi tenien accés.
El context de la Covid-19
La pandèmia mundial ha posat de manifest la necessitat de la ciutadania de poder gaudir d’espais naturals, de flora i fauna autòctona, prop de casa o al seu mateix municipi. Així doncs, mitjançant el PSG es duen a terme millores de la connectivitat entre espais urbans i naturals i aplicació de solucions basades en la natura a les ciutats.
El PSG: enfocat principalment a invertir en espais fluvials metropolitans, zones degradades i a integrar infraestructures
Martín Gullón, Coordinador d’Innovació i infraestructures de l’AMB, Martín Gullón, Coordinador d’Innovació i infraestructures de l’AMB, explica que recentment ha aprovat el Pla de sostenibilitat ambiental (PSA) i el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG).
Els dos últims s’han aprovat a finals de novembre amb un nou programa el Pla de Sostenibilitat Ambiental. Pel PSA són 110 milions d’euros amb uns eixos bàsics de millorar la mobilitat urbana i sostenible i dur a terme una transició ecològica i energètica. Gullón remarca que “són uns objectius compartits amb el pla d’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides”.
Pel que fa al PSG, compta amb un pressupost de 8,4 milions d’euros i està enfocat principalment a invertir en espais fluvials metropolitans, zones degradades i a integrar infraestructures. Gullón recorda que “no és la primera vegada que es desenvolupa” i que aquest PSG és la continuació de l’anterior mandat, el del 2016 al 2019.
De fet, aquest és el segon PSG (2020-2023), que continua el llegat de l’anterior (2016-2019), ja que l’AMB porta anys treballant a invertir en espais fluvials metropolitans, zones degradades i a integrar infraestructures, i que la pandèmia n’ha fet més evident les necessitats de transformació.
Com funciona el PSG?
Álvaro Sainz, tècnic d’Infraestructures de l’AMB explica que és clau la visió metropolitana de l’AMB a l’hora d’aplicar el programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans: “La visió dels projectes de cada ajuntament es complementa amb visió metropolitana de l’AMB” afirma Sainz, que afegeix que la presència de l’AMB també permet tenir Fons de Desenvolupament Regional Europeu.
Sainz narra que “la petició que fa l’ajuntament té una demanda d’inversió determinada. Aquesta s’analitza, s’aprova des de l’AMB que també n’és l’encarregada de licitar el projecte i també d’executar l’obra”. A més, recorda que “els plans proposats pels ajuntaments al PSG tindran un finançament a mitges entre el consistori local i l’AMB”.
Segons Sainz, els projectes han de tenir una visió d’integració amb l’entorn: “respectuós amb el medi i l’espai natural” per tal que “la gent descobreixi espais naturals” i, tanmateix, “generar noves mobilitats i preservant el medi ambient”.
Per acabar, Sainz afegeix que “hi ha actuacions que es converteixen en parcs metropolitans i que acaben sent gestionats per l’AMB. Àdhuc repassa el moment actual social i el que ha comportat: “amb la Covid-19 hem descobert la necessitat de la gent de gaudir d’espais oberts i naturals a la metròpolis de Barcelona. El PSG ho fa possible generant noves necessitats, noves connexions, camins interurbans” saludables i respectant l’entorn. Sainz recorda, també, que les rehabilitacions dels espais dins els projectes del PSG solen ser punts amb “moltes infraestructures” on l’AMB és “clau per a gestionar permisos amb diferents administracions”.
Exemples d’èxit del PSG 2016-2019: Gual sobre el riu Ripoll a Ripollet
Mireia Monràs, l’arquitecta i directora del projecte narra la necessitat dels ciutadans de Cerdanyola i Ripollet a “que la gent recuperi un espai públic, en aquest cas natural”. L’arquitecta considera que “els espais naturals a l’AMB són difícils: La gent s’imagina que els espais naturals són a la muntanya i estem fent que descobreixen espais naturals a la mateixa ciutat amb una fauna que no eren conscients que existien”.
Monràs explica que aquests projectes es basen en la “mobilitat sostenible entre municipis” i transformar els espais naturals per evitar que esdevinguin “una barrera”. Així doncs, aquests nous espais eviten “fer voltes amb el cotxe o la impossibilitat d’anar a peu”. Es tracta, doncs, de “reinventar els espais naturals” com ja s’ha fet al riu Sec o Riu Ripoll al Vallès Occidental.
Nous temps, noves anelles verdes
Monràs detalla que el PSG ha rehabilitat zones ocupades o mal utilitzades, com horts clandestins o fins i tot amb habitatges il·legals. “La voluntat és recuperar zones interurbanes naturals i un bon exemple són les vores fluvials”. Monràs posa d’exemple les transformacions als dos rius esmentats, però recorda que són les bases de tot el projecte de l’AMB: “socials i sostenibles, amb la voluntat de resoldre necessitats socials i fent-les compatibles amb els reptes naturals”. De fet, l’arquitecta assegura que des de l’AMB s’aprofiten “les oportunitats” que es deriven de les peticions dels ajuntaments per a “naturalitzar espais que han estat molt antropitzats” i, fins i tot, planteja una “educació mediambiental”.
Per finalitzar la seva explicació, Monràs també destaca la voluntat de fer venir les escoles a fer activitats “d’educació ambiental”: testatge de l’aigua, observació de fauna, retirada d’espècies invasores… Un pla, ara per ara aturat, per conseqüència directa de la Covid-19.
Un canvi de model que no té marxa enrere
La Covid-19 ha posat de manifest que s’ha de canviar de model. Aquest pla de l’AMB, així com els altres 3 citats en aquest article, demostren l’aposta decidida de l’administració metropolitana per a invertir i així “retreballar” el territori: Transformacions urbanes per una metròpolis més sostenible, més amable i més saludable. Arran del que hem après amb la Covid-19, l’AMB accelera els seus projectes per aconseguir-ho. La pandèmia ha fet valdre una nova manera dels ciutadans d’interactuar amb el seu entorn i l’AMB ho fa possible millorant l’espai públic de manera sostenible, per reactivar economia i, fins i tot, crear llocs de treball.
