La crisi econòmica i social derivada de la pandèmia mundial de la Covid-19 ha colpejat amb força la societat catalana, especialment els col·lectius més vulnerables i les activitats més d’oci i socials com el comerç, la restauració i de lleure.
Davant d’aquesta emergència social, l’AMB a través de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, ha engegat el Pla ApropAMB amb l’objectiu de destinar ajuts a les persones més afectades per la COVID-19 aprofitant l’expertesa de l’AMB.
Héctor Santcovsky, director d’aquesta àrea, ha explicat en una trobada amb mitjans que des de l’AMB es va plantejar com podien ajudar els ajuntaments a combatre els efectes negatius sobre l’economia i la societat de la pandèmia. Narra que, des d’un primer moment, calia reinventar els models d’ajudes i es va descartar, d’entrada, usar un model a l’estil dels plans d’ocupació o un simple traspàs de recursos als consistoris municipals.
Anna Hernández, també directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB ha explicat que era necessari identificar, primer, els sectors afectats i ha descrit que aquests són el sector de comerç (tant les empreses com els empleats aturats) la bretxa digital que ha aflorat el confinament (ús intensiu i quasi obligatori de la tecnologia per a treballar, fer tràmits i, fins i tot, comunicar-se amb familiars i amics) i després els col·lectius més colpejats per les conseqüències de la pandèmia: els joves i les dones.
Així sorgeix ApropAMB, com una oportunitat per a treballar juntament amb l’eix més social però també enfocat al sector privat, especial a les petites empreses i els autònoms.
Tant Hernández com Santcovsky han fet èmfasi que ApropAMB no és tan sols una simple subvenció sinó que és un acompanyament de l’AMB als projectes presentats pels municipis: “és un treball conjunt que al final dona com a fruit un projecte social i econòmic transversal” postil·lava Hernández.
La vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín, ha volgut destacar que “el pla ApropAMB és una resposta eficaç a la pandèmia del Coronavirus”, ja que per l’AMB és molt important “posar el focus en temes bàsics per a la ciutadania i, especialment, per als col·lectius més afectats en els darrers mesos”. Ballarín conclou que “ara toca reforçar el comerç i la bretxa digital i donar suport als joves, a les dones i a la gent gran”.
Innova en femení: transversalitat de drets i oportunitats laborals
Als problemes que encara arrossega la nostra societat patriarcal com són la discriminació per gènere de sous i poca presència de dones en llocs directius s’hi ha d’afegir els derivats de la pandèmia. Són moltes les dones que tenen feines precàries o que es dediquen a l’atenció al públic i al comerç de proximitat, sectors que la Covid-19 ha fet baixar les persianes amb la consegüent pèrdua de feina.
Amb aquesta premissa, dins de l’ApropAMB s’ha volgut visibilitzar la importància dels projectes socials enfocats a les dones. Santcovsky ha explicat que la idea principal “és subratllar el tema de la dona amb mesures concretes” i per tant incentivar als ajuntaments a presentar plans per a “donar suport específic a projectes de dones emprenedores”. En aquest sentit ha afirmat que, tot i que fins ara ja hi havia la possibilitat dins dels plans socials presentar projectes polítics en l’àmbit de gènere els ajuntaments no ho feien.
És per això que han volgut situar les dones com a eix prioritari: “vam arribar a la conclusió que un apartat explícit era la manera d’encaminar els governs locals a presentar projectes en aquest àmbit” explica Hernández que recorda que encara hi ha molt camp per córrer i que els ajuntaments són una peça clau: “a la dona li falta capacitació i també un reforç en l’àmbit TIC o en conciliar vida familiar i laboral”.
Els projectes poden ser des de millorar horaris, sobretot al sector serveis i comerç, a ajudar dones emprenedores o que tinguin empreses emergents (startups). Tot i que encara queda un llarg termini per a presentar projectes, Hernández i Santcovsky lamenten que els presentats fins ara suposen un 10% del total.
Quants diners hi ha a l’ApropAMB?
El pressupost total disponible per a l’ApropAMB és de 16,6 milions d’euros (més 10% aproximat que hi afegiran els Ajuntaments) i que es reparteixen en 4,15 milions aquest 2020, 8,3 milions per al 2021 i una partida final de 4,15 per al 2022. Si hi afegim els 22 milions de polítiques socials que ja té pressupostades l’AMB durant el mateix període hi ha uns 40 milions d’euros en inversions socials.
Com es reparteixen?
Santcovsky ha explicat que en l’àmbit de gestió pressupostària, “els ajuntaments són sobirans” és a dir, tenen flexibilitat per a decidir quants projectes presenten i en què s’ho gasten. I és que cada consistori municipal té assignat una part dels 16,56 milions de l’ApropAMB. Aquesta quantitat es reparteix a través d’un sistema de càlcul, aprovat per unanimitat entre els ajuntaments, on els diners es donen proporcionalment en funció dels habitants del municipi, però hi ha un parell d’elements de correcció: un per les dades d’atur i l’altre per la renda familiar disponible en base del 2018.
A més, són projectes que no són incompatibles amb altres fons de finançament que pugui trobar l’ajuntament com des de la UE, la Diputació o, fins i tot, fons socials de la banca privada…
Els ajuntaments comencen a presentar projectes
Ara mateix, per part dels ajuntaments de l’AMB ja hi ha presentats fins a 96 projectes i aquests es troben en fase d’aprovació. Iniciatives sobre escoles de 2a oportunitat, economia circular de suport a l’economia verda i solidària, de suport al teixit econòmic i comerç local o suport alimentari, de compra de maquinària informàtica per fer transició digital i d’altres d’atenció directa a col·lectius molt vulnerables.
