La història de FGC, lligada a la innovació
“Compromesos i preparats per al futur”. Aquest és el lema que ha acompanyat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya tot aquest any. Un any en què la companyia ha fet 40 anys de la seva creació i en què ha posat la mirada i el focus en projectar el futur de l’empresa. En aquest sentit, enguany FGC ha presentat la seva Agenda Estratègica 10/30, un full de ruta que estableix els àmbits estratègics d’actuació sobre els qual s’articularà la transformació de la companyia fins a l’any 2030.
Un pla de transformació fins al 2030
L’Agenda Estratègica 10/30 d’FGC és un document que prepara l’empresa per al futur, fixa les possibilitats de creixement de la companyia i estableix un full de ruta per a cadascun dels seus àmbits d’actuació. En total, s’han definit 10 àmbits amb una estratègia de canvis que, sumats i coordinats, han de culminar amb la transformació d’una FGC adaptada a les necessitats de la Catalunya del 2030.
Aquest full de ruta inclou l’inici de projectes de gran envergadura i transcendència per la mobilitat com el perllongament de la línia Llobregat-Anoia que permetrà connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia; la llançadora de Barcelona a l’aeroport d’El Prat; els futurs serveis de viatgers per la xarxa d’alta velocitat gràcies a la liberalització ferroviària; la implantació d’un sistema de tren-tram al Camp de Tarragona i, si el Govern ho sol·licita, FGC assumiria la gestió de Rodalies, entre d’altres accions. L’agenda incorpora com a propis, tal com ha fet el Govern, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’Organització de les Nacions Unides el setembre de 2015.
FGC: la companyia avui dia
Avui dia, FGC conforma la companyia ferroviària europea més variada en quant a sistemes de transport públic: gestiona línies de ferrocarrils suburbans, com el Metro del Vallès i el Metro del Baix Llobregat; línies de mercaderies, com el ramal de Manresa a Sallent i Súria i el del Port de Barcelona; línies de cremallera, com el Cremallera de Núria i el Cremallera de Montserrat; línies de funicular, com el de Vallvidrera, Gelida, Sant Joan i Santa Cova; i diversos telecabines i remuntadors, com els de les estacions d’esquí de la Molina, Vall de Núria, Port Ainé, Espot i Vallter 2000.
Un equip humà per afrontar els reptes
Aquest any FGC ha mirat al futur i s’ha posat com a missió donar resposta a tres grans reptes: el canvi climàtic, el canvi tecnològic i la globalització. FGC ha d’esdevenir un agent de transformació i palanca de resposta als reptes globals. Per això l’empresa compta amb un equip humà de 1901 persones, un mètode avalat per la feina feta aquests 40 anys, una estratègia definida aquest any amb visió al 2030 i el suport del govern de la Generalitat.
40 anys de superació i èxits
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va néixer el 5 de setembre de 1979 i tot seguit va assumir la gestió de les xarxes de ferrocarril traspassades a la Generalitat per l’Estat. FGC va ser la primera empresa pública de la Generalitat restaurada, amb Tarradellas com a president, fins i tot abans de tenir Estatut.
Durant la dècada dels vuitanta, i davant del mal estat de les línies rebudes, FGC va dur a terme un ambiciós pla de modernització que contemplava tant la completa reconstrucció de les vies i les instal·lacions, com la renovació del material mòbil. Aquest pla es va materialitzar amb l’arribada l’any 1983 del primer tren elèctric de la nova sèrie 111, que va estar formada per 20 unitats de tren. La millora del transport de mercaderies o el soterrament de les vies entre Cornellà i Barcelona (1985-1987) són només algunes de les accions cabdals dels primers anys de gestió per part de la Generalitat de Catalunya.
A mitjans dels anys noranta, les xarxes d’FGC van començar una nova etapa amb l’entrada en servei del Metro del Vallès el 1996 i del Metro del Baix Llobregat el 1997. Els nous serveis van representar un canvi substancial en el sistema d’explotació de les xarxes, possiblement el més important des de la seva inauguració, ja que va establir un horari cadenciat amb una elevada freqüència de pas a totes les línies.
L’any 1986, amb la integració a l’empresa del cremallera de Núria, de les estacions de muntanya de Vall de Núria i La Molina i del funiculars de Montserrat, FGC va donar el primer pas per esdevenir una de les empreses ferroviàries més variades del món atès que, no només incorporava la gestió d’un nou mitjà de transport, sinó d’un tipus de servei diferent vinculat al turisme i als esports de muntanya. Posteriorment, ja entrats en el segle XXI, es va incorporar també les estacions d’Espot Esquí i Port Ainé (any 2011) i Vallter 2000 (any 2013).
Recentment, amb l’entrada en servei de les noves unitats Stadler, l’any 2016 va materialitzar-se definitivament l’assumpció per part d’FGC de l’operació de la línia ferroviària entre Lleida i La Pobla de Segur. Els anys 2015 i 2017 culminaven dos ambiciosos projectes: els perllongaments de Terrassa i de Sabadell.
Present i futur d’una xarxa ferroviària innovadora
Els canvis que la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha experimentat durant les darreres quatre dècades són evidents: la majoria d’estacions i instal·lacions han estat reformades, les andanes han estat allargades i els espais han estat adaptats a les persones amb mobilitat reduïda (PMR). A més, cada intervenció s’ha portat a terme amb especial cura amb la sostenibilitat i l’estil. Prova d’això són les successives mencions que han rebut als prestigiosos premis Brunel (considerats com als premis Nobel de l’enginyeria) la construcció de les estacions d’Universitat Autònoma i de Sabadell-Estació i, també, la rehabilitació de l’estació de Sant Cugat.
Després de les importants i recents entrades en servei dels nous metros de Terrassa (2015) i de Sabadell (2017) i de l’adquisició d’una nova generació de trens moderns (sèrie 115) que aviat es posaran en servei, els reptes de futur encara en són molts i no menys importants.
La companyia avança ferma per aquest segle XXI. Quaranta anys després del seu naixement, l’esperit d’innovació i superació que han marcat aquesta llarga història continua viu al dia a dia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
