“El nostre moment”. Amb aquest missatge -escrit en una pantalla gegant a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya- ha rebut el president de la Generalitat, Quim Torra, els assistents a la conferència amb què ha volgut obrir un debat sobre el futur de la República catalana. Mentre s’omplien els seients i es palpaven les altes expectatives que l’acte ha despertat en l’esfera sobiranista, una veu ha avisat de l’entrada del president i la sala s’ha aixecat en un llarg aplaudiment. La posada en escena estava a punt: Torra al faristol, davant la bandera catalana, i un gran llaç groc en solidaritat amb els presos polítics i exiliats.
“No és una protesta, és una proposta”, ha començat el president, per enfocar l’acte en la “necessitat i l’obligació” d’aturar-nos a “observar, pensar i analitzar què fer” davant un “intent planificat de destruir l’ideal i el projecte independentista” al qual -ha dit- “el poble de Catalunya ha resistit” sense renunciar a res. “El punt de partida és l’1-O, el 3-O i el 27-O”, ha assegurat entre aplaudiments.
En aquest sentit, ha advertit al president del Gobierno, Pedro Sánchez, que “només un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment pot renovar el mandat de l’1-O” i ha deixat clar a l’executiu espanyol que no acceptarà “menys que això”. Ha aprofitat l’oportunitat per qüestionar si “la recepta de Sánchez serà diferent a la de Rajoy”, tot i celebrar la proposta del PSOE sobre un referèndum sobre de l’estatut. “Almenys, el Gobierno reconeix que estem en una crisi provocada per la sentència de l’estatut i accepta una solució política i democràtica”, ha dit per refusar l’oferta recordant que aquest no és el debat que impera actualment en la societat catalana. “Tenim el mandat de l’1-O i treballem per fer-lo efectiu”, ha conclòs.
Tot i insistir diverses vegades en l’oportunitat del govern espanyol de “canviar el camí de la repressió per diàleg i negociació”, Torra ha deixat clar que “la dignitat i els drets humans i socials “no són negociables”. “O llibertat o llibertat”, ha sentenciat per reivindicar que no tem el compromís que ha pres i traslladar als catalans una acció que han de fer seva: “una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya; una mobilització àmplia, diversa i multitudinària que comença demà i acaba el dia de les sentències” pels judicis de l’1-O que espera concloguin amb l’absolució dels dirigents independentistes. “No puc acceptar ni acceptaré cap sentència que no sigui la lliure absolució i, si no fos així, em posaré a disposició del poble a través dels seus representants perquè actuïn”, ha avançat.
I és que els judicis per l’1-O i les sentències que arribaran a finals d’aquest any han estat molt presents en el seu discurs . “Ja sabem on està disposat a arribar l’Estat quan emprenem el camí pacífic i democràtic de l’autodeterminació”, ha lamentat, en record als presos polítics i exiliats, així com als milers de catalans investigats i processats per la justícia espanyola. D’alguna manera, ha volgut preparar així el terreny per una protesta massiva en cas que fos necessari.
Confiança absoluta en el poble de Catalunya
Torra ha traspassat la seva “confiança absoluta” al poble de Catalunya per “alçar i salvaguardar els seus drets originaris, la seva sobirania” en tant que “no s’ha deixat atemorir” pels aparells de l’Estat espanyol. Emparant-se en la “majoria social” de l’independentisme confirmada en les darreres eleccions, el president ha apel·lat al 80% de la població que dóna suport a un referèndum vinculant i es mostra contrària a la repressió de l’Estat i a la monarquia per tal d’apuntar a la necessitat de mantenir aquests “consensos fonamentals”.
De cara a la tardor d’enguany, ha recordat que el referèndum de l’1 d’octubre “emergeix per reivindicar-se com un acte polític fundacional i constituent”. Segons el president, “tenim un objectiu clar, vam votar-lo, i cal superar els entrebancs per fer-lo realitat”. En aquest sentit, ha fet una crida a recuperar l’apoderament popular i democràtic de l’1-O i “sumar forces amb tots els que van sortir el 3-O”. “Escoltarem tothom però no renunciarem”, ha sentenciat per recordar les fites aconseguides per l’independentisme com un projecte d’unitat, inclusió i obertura al món. En aquest sentit, s’ha dirigit en castellà als ciutadans espanyols per encoratjar-los a “unir-se a la marxa dels drets” per defensar els drets civils, socials i d’autodeterminació dels pobles “pensin com pensin”.
I, en una nova crida a la mobilització de la ciutadania, ha afegit que “la República no es fa des dels despatxos” per apuntar a la necessitat de coordinació per desenvolupar plans estratègics des de la societat civil que desenvoquin en un debat constituent i la implementació d’accions continuades. “Vam exercir el dret a l’autodeterminació, ens imposarem el deure de fer-lo realitat”, ha afirmat.
Les properes setmanes, un “desafiament enorme”
En referència a la Diada i les mobilitzacions convocades pel proper 11 de Setembre, Torra ha assegurat que en les properes setmanes ens enfrontem a un “desafiament enorme” perquè “ens tornem a jugar bona part del nostre èxit”. Per això, ha fet una crida a la participació massiva; també de cara a l’1-O -”ens declararem culpables d’haver-hi participat” tant com els presos polítics i els exiliats-, i el 3-O. “Cal focalitzar esforços en aquesta marxa, aquesta lluita pels drets civils i nacionals”, ha sentenciat.
Pel que fa a les vies d’acció republicana que contempla el president, ha tornat a insistir en reforçar el moviment republicà de base per “afegir-hi el màxim de gent” i encetar la “primera fase del procés constituent fruit de grans consensos socials”. Per assolir això, Torra ha proposat -en una picada d’ullet a la CUP- una nova eina sota el paraigua d’un fòrum cívic constituent. No ha oblidat, amb tot, el paper que han de jugar les institucions “després de mesos de suspensió i destrossa del 155” i el Consell de la República de Carles Puigdemont des de Brussel·les. “Ningú ha fugit, hem anat a cercar la justícia fora de casa”, ha reivindicat, en favor del president exiliat.
D’altra banda, ha fet esment a la victòria que ha suposat la internacionalització del procés, recordant que l’únic indret del món on els exiliats han estat tractats de delinqüents ha estat l’Estat espanyol i el fet que diverses organitzacions internacionals de Drets Humans o l’ONU s’hagin posicionat en contra de la repressió als catalans. Per això, ha apel·lat a la justícia internacional per un procés de reparació que “serà lent però victoriós”.
