“Ampliar la base. No som majoria. Falten suports. Govern efectiu per a gestionar una independència a llarg termini…”.
Un any després de la gesta del referèndum de l’1-O el discurs d’ERC i PDeCAT ha passat de ser victoriós a derrotista. La repressió i la virulència de l’Estat juntament amb les responsabilitat que recauen sobre l’anterior govern han propiciat que els mateixos polítics independentistes mirin de minvar els ànims als ciutadans republicans.
Ahir, Ernest Maragall, assegurava a la BBC que fins que l’independentisme no superi “el 50%”, no podrà demanar “suport internacional”. Una temeritat que només tira pedres sobre la teulada republicana i que dilapida molta feina feta. Com sabem que no som majoria? En què es basa? I quines són les xifres que tenim a la mà per a demostrar-ho?
1- El referèndum de l’1-O
El referèndum de l’1-O, amb violència policial, atacs informàtics, una campanya estatal radical en contra i, posats a dir, amb pluja (una inclemència del temps que sovint es comenta quan hi ha una baixa participació en comicis d’arreu) va guanyar el ‘Sí’ amb una participació del 43%. S’ha de tenir en compte que el Govern va assegurar que es van perdre 770.000 censats a col·legis clausurats (una manera d’intentar calcular els vots perduts per l’acció policial). Si amb aquestes condicions el ‘Sí’ va obtenir 2.044.038 vots obtenint un 90% quants més vots hauria obtingut? No ho sabem, però vam tenir una revàlida el 21-D.
2- Els resultats del 21-D
Amb líders a la presó i l’exili, els independentistes jugaven amb tot a la contra: els tentacles de l’Estat van jugar totes les seves cartes (poders econòmics i lobbies influents, mitjans espanyols i sistema judicial) per a guanyar unes eleccions que va acabar perdent. El bloc del ‘Sí’ (JxCat, ERC i CUP) va guanyar en vots i escons: majoria al Parlament amb 70 diputats i 2.079.340 vots que representaven el 47.5%. El ‘No’, en canvi, (PP, CS i PSC) va obtenir 1.898.371 vots que signifiquen el 43.47%. Els equidistants, els Comuns, van treure el 7,46% del total amb 326.360 vots. A més, dos partits més no posicionats van treure un 1,13% que són PACMA i Recortes Cero. El total dels vots dels ‘no posicionats’ suma 375.390 vots amb el 8,59%. Per a superar la barrera del 50%, a l’independentisme li falta un 2,5% dels vots. De veritat algú no creu que a hores d’ara, d’aquest 8,59% de vots que no sabem on van no votarien independència? I encara una altra dada, hi va haver molt vot estranger, més independentista que unionista, que es va perdre.
3- Què diu el CEO?
Els resultats electorals són molt més fiables que les enquestes però aquestes són més recents. Fixem-nos, doncs, perquè no sigui dit, amb els últims informes del Centre d’Estudis d’Opinió, el CEO. La repressió, la judicialització del procés i les armes de l’Estat a disposició de l’unionisme no aconsegueixen frenar l’independentisme, que es manté victoriós de manera insaciable malgrat l’erosió dels esdeveniments. L’últim CEO tornava a fer vencedors als republicans amb un 46,7% davant dels nacionalistes espanyols que obtenien un 44,9%. Els indecisos un 8,3%. Segons el CEO, l’independentisme ha oscil·lat en els últims mesos del 40% a més del 48%.
No podem assegurar que no som majoria si, d’una banda, no ho sabem i, de l’altra, tot apunta que els independentistes tornarien a guanyar unes eleccions i, segurament, amb les dades a la mà, un altre referèndum on el ‘No’ hi participés massivament. Sigui com sigui, no es pot afirmar categòricament que no som majoria.
