Si fem les coses en sentit de país i no de partits ho aconseguirem
1.- Comandament únic per dirigir les forces independentistes, establir l’agenda oculta i establir les relacions entre el govern català a l’interior i el govern a l’exili. Establir un full de ruta que doni resposta a les mobilitzacions i a les protestes davant la repressió que segueix exercint el govern espanyol.
2.- Judici de l’1-O, una ignomínia que no podem consentir. Seria necessari que els escrits de la defensa i el dia a dia del judici mantinguin una unitat d’acció dels independentistes contra la injustícia espanyola, i una manera de fer-ho seria utilitzar el català peti qui peti, una manera contundent de polititzar la ignomínia.
3.- Resposta contundent i unitària a les sentències de l’1-O i de la resta de judicis de la causa general contra els independentistes. Les reaccions no poden ser com el dia de la celebració del Consell de Ministres a Barcelona, o reaccionem unitàriament i amb un full de ruta o podem plegar.
4.- Activar sense condicionants el Consell per la República, avui molts ciutadans es pregunten si tots els dirigents dels partits que formen govern estan inscrits al Consell, una pregunta que caldria clarificar.
El càncer de l’independentisme pren forma
Sense un comandament únic tornarem a governar l’autonomia en els anys que vénen, una autonomia deficitària i que ens abocarà a la desaparició com a poble. El càncer de l’independentisme el formen aquells assessors d’alguns partits que es dediquen a exercir el poder que els hi atorga un càrrec de confiança amb aptituds més pròpies de la màfia calabresa que no de la democràcia a la catalana, els mateixos que ens vam dir que votaríem com sempre i que ara ens volen que seguim a l’autonomia espanyola com sempre.
