La presidència de Pedro Sánchez no penja d’un fil, penja dels vots del PDeCAT i ERC. El govern més dèbil de la democràcia moderna -expressió per referir-se a la reinstauració del 1978, en cap cas és un fet- de l’Estat espanyol es prepara per a una dura negociació amb les forces republicanes que coincidirà amb el primer aniversari dels fets d’octubre.
Sánchez, que ha reiterat la seva negativa a prorrogar els comptes del Partit Popular sota l’argument que no són els seus comptes, tot i que els va mantenir per assegurar-se els vots del PNB en la moció de censura, té previst presentar els pressuposts a finals de novembre i, així, arribar al primer trimestre del 2019 amb l’aprovació del Congreso.
Una cosa és el desig, i una altra la realitat. I el fet és que, sense el suport d’una de les dues formacions republicanes al Congreso, el PSOE es quedarà en minoria. Una derrota que el Gobierno vol evitar explotant el xantatge de l’avançament electoral, una carta que a Catalunya té poc recorregut, ja que en totes les cites electorals on l’unionisme ha volgut imposar-se, la més recent la del 21 de desembre, ha xocat frontalment amb la determinació republicana per esdevenir República.
Si les eleccions no esdevenen una amenaça real, l’executiu socialista gaudeix del comodí del Fiscal General de l’Estat, qui en els judicis polítics pot marcar el ritme d’unes sentències que, en el cas de ser condemnatòries, no serien reconegudes per la Generalitat i, en conseqüència, podrien provocar més mobilitzacions socials a Catalunya que debilitin més la seva presidència.
