El dia 27 d’abril se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, figura venerada al Monestir de Montserrat i declarada patrona oficial de Catalunya des de l’11 de setembre de 1881, per ordre del papa Lleó XIII.
Malgrat aquest reconeixement oficial, la veneració a Montserrat és molt antiga a Catalunya i arreu dels territoris de parla catalana. La llegenda diu que la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser trobada per uns nens pastors l’any 880. Els nens la van trobar a l’interior d’una cova. Quan el bisbe se’n va assabentar, la va voler traslladar a Manresa, però no va ser possible, ja que la figura pesava moltíssim. Això va ser interpretat com una senyal del desig de la Mare de Déu de quedar-se allà on havia estat trobada. Aquesta llegenda és molt similar a la d’altres marededéus trobades.
El monestir de Montserrat, al llarg de la història, s’ha anat convertint en un símbol de catalanitat malgrat els múltiples intents de desvirtuar la seva essència. Ja el 1493 el rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid, i Montserrat va passar a dependre de la congregació d’aquesta ciutat castellana i la independència del monestir no es va recuperar fins l’any 1844.
Durant el franquisme, Montserrat va ser un focus de resistència. És conegut l’exili de l’abat Aureli M. Escarré després d’haver fet declaracions a la premsa internacional explicant que l’Espanya de Franco “no obeeix els principis bàsics del cristianisme” i que la defensa de la llengua catalana no era només “un deure, sinó ben bé una necessitat”. També es pot parlar de l’acció realitzada el desembre de 1970 consistent en una tancada d’intel·lectuals al monestir de Montserrat en protesta contra el consell de guerra celebrat a Burgos contra uns militants d’ETA. Al manifest que van signar hi explicaven “que els drets dels pobles i nacions que avui formen l’Estat espanyol són ignorats i reprimits”.
La devoció a la Mare de Déu de Montserrat ens ofereix diverses curiositats:
- L’església de la Corona d’Aragó a Roma
Si bé actualment Espanya n’ha usurpat la identitat, aquesta va ser una de les darreres institucions de la Corona d’Aragó que va sobreviure, fins i tot després que els borbons conquerissin els territoris catalanoaragonesos i abolissin les seves lleis. Es va crear amb el nom d’Església de Santa Maria de Montserrat al carrer de l’Ospedale que va acabar agafant el seu nom (el que té avui dia, Viale Monserrato). Era una institució centre d’acollida per als pelegrins de la Corona d’Aragó, especialment els pobres o malalts, i per representants de diversa procedència i rang social que provenien de Catalunya, València, Balears i Aragó. Avui s’anomena Santa Maria di Monserrato de gli Spangnoli arran d’haver-li fusionat entre els anys 1803-1807, l’Església de San Giacomo de gli Spagnoli de la Piazza Navona, que des de l’època medieval havia servit d’allotjament a pelegrins espanyols a Roma, principalment de la Corona de Castella. L’església de Santa Maria de Montserrat de Roma conté el sarcòfag dels dos papes Borja. El papa Alexandre VI, Roderic de Borja, havia fet erigir una capella dedicada a la Moreneta al capdamunt de la plaça d’Espanya de Roma.
- És patrona de Picanya i Oriola i té una parròquia a València
Aquesta parròquia de la comarca de l’Horta Sud, al País Valencià, té com a patrona la Mare de Déu de Montserrat. No es coneix ben bé la data exacta d’aquesta advocació, però sí que se sap que va ser a mitjans del segle XVII quan l’església que estava sota la protecció de sant Pere i sant Pau va passar a ser la de Montserrat, arran de la devoció que sentien els veïns del poble per aquesta figura mariana. A la ciutat de València també hi ha una parròquia dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, concretament al barri treballador de Malilla. En molts indrets del País Valencià hi ha referències a la Moreneta, des del poble de Montserrat (Ribera Alta), fins a Oriola (Baix Segura). Aquesta darrera localitat també la té per patrona, havent-hi un santuari de dedicat a la Mare de Déu de Montserrat.
- Es pot veure en una escultura de la plaça de Catalunya de Barcelona
- Hi ha una ermita de Montserrat a Cuba
A Matanzas, Cuba, hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser promoguda per emigrants catalans i balears l’any 1872. Des del temple es té una vista panoràmica sobre tota la ciutat. Entre els seus impulsors hi havia Josep Baró i Sureda, Francesc Aballí, Bartomeu Borrell, Casimir Gumá i Salvador Condaminas. La construcció va ser feta amb aportacions de diverses famílies catalanes i balears. Al seu exterior hi ha quatre escultures que representen les comarques de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, respectivament. A Matanzas encara s’hi celebra “La Festa de la Colla”, instaurada per la Societat Catalana de Matanzas el segle XIX, durant la qual es puja un pa gegant des de la ciutat fins a l’ermita.
- Hi ha un monestir de Montserrat a Madrid
Com explicàvem anteriorment, Ferran el Catòlic va imposar la submissió del monestir de Montserrat a Valladolid. Amb la Guerra dels Segadors, els monjos castellans van haver de fugir de Catalunya, ja que els monjos catalans, molestos amb la situació de submissió a abats castellans, van aprofitar la revolta per prendre les regnes del monestir de nou. Felip IV va promoure a Madrid la construcció d’un monestir per aquests monjos expulsats. Les obres de l’església, però, no van començar fins l’any 1668 durant el regnat de Carles II.
