El 20 de novembre de l’any 2007; els gironins Enric Stern i Jaume Roura van ser jutjats a l’Audiència Nacional acusats de cremar una foto dels reis espanyols durant una visita del monarca a Girona el 13 de setembre de l’any anterior. El magistrat Jose María Vázquez Honrubia va imposar una multa de 2.730 euros.
Fins aquí pot semblar tot correcte, però el judici es va haver de repetir perquè el fet que Vázquez Honrubia no deixes als dos joves expressar-se en català va vulnerar els seus drets. L’advocat de la defensa, l’exdiputat de la CUP Benet Salellas, va presentar un recurs i el Ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va ordenar la repetició del judici.
Cas de jurisprudència
La vulneració dels drets lingüístics d’Stern i Roura és una de les moltes referències que el col·lectiu Juristes per la Llengua ha enviat a les defenses dels presos i les preses polítiques. “No volem fer cap intromissió a la línia de defensa de tots els companys advocats dels presos polítics, simplement que quedi clar” com els imputats a la causa de l’1 d’octubre al Suprem “tenen tot el dret a parlar en català”, Mireia Casals, presidenta de Juristes per la Llengua.
En aquest sentit; Casals recorda com en qualsevol detenció, la persona afectada “té el dret de rebre l’assistència d’un traductor en cas de no conèixer l’idioma”. Des del col·lectiu d’advocats s’assegura que al judici – tot a punt que començarà al mes de gener – “es demostrarà els forats existents en el sistema judicial espanyol”. Mireia Casals afirma que la causa “fa aigües”, entre altres, des del moment que no s’ha tramitat per l’organisme corresponent, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Carta Europea de Llengües Regionals
El 5 de novembre de l’any 1992, Espanya va signar la seva adhesió a la Carta Europea de Llengües Regionals. Un dels punts del document obliga, en l’àmbit judicial, a tots els estats signants a garantir a un acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària.
El passat mes de juliol, Plataforma per la Llengua –amb la col·laboració de diferents entitats civils com Juristes per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià – va presentar un informe davant el Comitè d’Experts del Consell d’Europa – organisme avaluador del compliment de la Carta- per denunciar els incompliments d’Espanya en àmbits com l’administració pública.
Un document (el de la Plataforma) que no “garanteix que es pugui utilitzar el català en els procediments judicials a petició d’una de les parts”, entre altres. Malgrat les advertències del Consell d’Europa, Espanya no ha pres cap mesura per corregir la situació.
