Vuit mesos en silenci i molt a dir. La secretària general d’ERC a l’exili, Marta Rovira, ha parlat durant més d’una hora sobre els fets de l’octubre, la seva tasca a Suïssa, la direcció des de la distància i el moment polític que travessa Catalunya amb l’enemic a l’esquena: la repressió; càstig que també es pateix en femení.
Rovira ha explicat en una entrevista a Suïssa a El Matí de Catalunya Ràdio que va tenir molt poc temps per decidir el destí, i va acabar apostant per Suïssa per motius personals però també professionals. La republicana creu, en l’àmbit polític, “pot reforçar un nou front” i, juntament amb Gabriel, treballen braç a braç per internacionalitzar la causa a la capital dels Drets Humans, on hi ha moltes organitzacions i entitats destinades a valorar la democràcia.
La decisió va venir precipitada pel moment polític, Rovira va haver de marxar després del debat d’investidura frustrat de Jordi Turull, també empresonat. “Em va arribar una nova citació i no s’entenia; l’únic motiu era un escarment polític”, ha subratllat la secretària d’ERC. “Tenia clar que si em quedava ingressaria a la presó”.
La discreció de Rovira
La notícia de la citació li va arribar per un titular de la premsa, precisament de camí a Estremera: anava a visitar els presos polítics i això va fer que, durant l’hora de vol, Rovira ho pogués acabar de meditar. Oriol Junqueras va ser el primer a rebre la proposta de partir a l’exili de la republicana mentre que li va dir “preneu les decisions que heu de prendre, ja hi ha molta gent a la presó”. Marta Rovira ha volgut subratllar que va ser “una necessitat vital compartir la notícia amb els companys d’ERC” i que, durant el ple d’aquell mateix dia, va fer arribar un breu comentari a Rull i Turull”.
Un silenci “autoimposat”
Rovira ha estat vuit mesos en silenci. Va ser un silenci “autoimposat”. La vigatana ha afirmat que va optar pel silenci, primerament, per recuperar la normalitat i estabilitat amb la família a Suïssa -que no és tasca fàcil- i, en segon lloc, perquè “hi havia molt soroll” i es va sentir “superada”. Rovira va creure que no era moment d’alçar la veu, “què aportaria que jo hagués parlat llavors? Vaig optar per treballar discretament”. Rovira ha admès que no es pot explicar tot allò que es va fer perquè “tenim companys a presó”, ha conclòs.
La manca d’unitat estratègica
Unitat no vol dir “llistes conjuntes sinó unitat d’acció, d’estratègia”. Rovira apel·la per l’entesa entre republicans, “no és hora de retrets”, ha assegurat. La ja popular expressió “d’eixamplar la base” és una de les premisses apreses després de l’1-O, ha dit Rovira. Però primer, ha afirmat, “ens hem d’entendre els que hi som”.
La republicana ha subratllat que “no pot ser que cada cop que ens posen un entrebanc perdem un llençol” referint-se a la complexitat de fer política al Parlament i la pèrdua de la majoria a la Cambra: “hem de trobar les formules”.
Rovira també ha apel·lat a “deixar pas a nous lideratges” i reconeix que dirigir el partit des de la distància, sovint, se li fa difícil: “no hi sóc, no hi veig, no palpo el que passa en cada moment” tot i que la secretària d’ERC insisteix: “no hem de renunciar al referèndum. Un referèndum pactat” tot i que reconeix que no hi ha vies de negociació i, a l’altra banda, Rovira denuncia que “hi ha una cadira buida perquè només volen parlar del que els hi interessa”.
Tot i això, la d’ERC no defalleix: Rovira està convençuda que no s’ha de renunciar a cap via, ni a la desobediència civil i pacífica però, reitera, “no cal posar dates ni programar la causa”.
Una de les finestres podria ser el Consell per la República, projecte en el que Rovira hi col·laborarà internacionalitzant el procés però delega la màxima responsabilitat en el conseller Comín exiliat a Bèlgica.
Crida a la desobediència civil
El judici està a prop. Rovira assegura que “els presos polítics posen rostre a la causa”. La republicana apel·la per no contraposar mai l’exili i la presó perquè, diu, “són cares de la mateixa moneda”. I amb l’arribada del judici, si hi ha sentència condemnatòria, Rovira crida a la desobediència civil i pacífica: “La gent no es quedarà al sofà de casa”. L’important i el que pretén l’exiliada és recuperar l’esperit del 3-O: “Hi ha molta gent que abraça els mínims: democràcia, drets polítics…”, ha conclòs.
El referèndum vist des de Suïssa
“Quan parlo de l’1-O a aquí el que em trobo aquí és que ningú em reconeix el referèndum per la violència”. Però Rovira ha explicat que insisteix a explicar que justament la repressió d’aquell primer d’octubre va fer que la gent sortís al carrer en massa i s’acostés als col·legis a votar. És per això que Rovira creu que la fita és “aconseguir un referèndum pactat amb l’Estat; tornar a fer un referèndum sense violència”.
El ‘no’ als pressupostos, per dignitat
“Com algú gosa pressiona a ERC per aprovar uns pressupostos amb una Fiscalia que demana tants anys de presó pel president del partit?” s’ha preguntat Rovira i ha afegit amb contundència: “Quantes partides pressupostàries val que jo pugui tornar a casa?”.
