Avui Espanya es desperta amb les urnes llestes, però pot anar a dormir donant el poder als discursos més intolerants contra el dret a decidir i, sobretot, el dret a l’autodeterminació dels pobles.
Mentre l’extrema dreta avança, l’independentisme ha restat estàtic en un context polític volàtil on, més enllà de fer caure Pedro Sánchez per inèrcia, no ha fet cap pas endavant per desplegar la República.
El judici i la repressió ha monopolitzat el discurs republicà i, de retruc, l’estratègia dels partits independentistes que controlen les institucions descoordinadament. Esquerra Republicana i la seva teoria d’eixamplar la base contrasta amb la crida a la unitat amb la qual Junts per Catalunya clama per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre però sense concretar com ni quan.
Tot i ser unes generals, una cita on l’independentisme vota amb menys intensitat, cap dels dos partits pot excusar-se si l’espai republicà no guanya. L’espectacle que han regalat aquests dos anys amb una guerra fratricida per veure qui guanya l’hegemonia de l’espai independentista no ha eixamplat, ha empetitit. No ha esperonat, ha debilitat. I avui, les urnes, poden enviar un missatge molt clar.
