Montserrat del Toro, la secretaria judicial que va haver de “saltar” l’enorme mur de poc més d’un metre que separa les teulades de la Conselleria d’Economia i el teatre Coliseum, ha qualificat el 20 de setembre com una jornada de “tensió, ansietat i por”. Ha assegurat que no va gosar sortir per la porta, tot i les tres possibles vies de sortida que li van oferir Jordi Sánchez i Jordi Cuixart – sempre a través del tinent de la Guàrdia Civil responsable dels escorcolls – perquè “no confiava en la seguretat” del cordó ofert per ANC i Òmnium.
El seu testimoni ha estat marcat per les constants contradiccions del seu relat, a vegades digne de ser candidat als propers Oscar, en especial quan s’ha vist sotmès a les preguntes dels advocats dels presos polítics.
Sota jurament i en seu judicial, responent a la Fiscalia, del Toro ha assegurat que la situació a les portes de la Conselleria va ser de constant manifestació i actitud contrària a la presència de la comitiva judicial. Ha parlat en diverses ocasions de “sorolls típics d’un tumult”, sense especificar quins són ni com es van produir. A preguntes de les defenses, però, ha reconegut “mai” va veure res de què passava a l’exterior de la Conselleria, que ella es guia pel que li explicaven agents de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil.
De fet, Montserrat del Toro ha explicat que, quan va pujar al terrat de l’edifici cap a les nou i mitja del vespre, va ser la primera vegada que va veure què passava i, aleshores, va començar a sentir “por per allò que els esperava a fora”. ‘Allò’ eren milers de manifestants que protestaven pacíficament i cívicament.
Manifestants “estampats” a la porta
El dibuix dels fets de la secretaria judicial s’ha basat en l’angoixa que va patir la comitiva judicial. Ha assegurat que, en alguns moments, els agents apostats a les portes de la Conselleria d’Economia van haver de “refugiar-se” dins les dependències, a causa de “la incessant quantitat de gent manifestada”.
Fins i tot, ha relatat del Toro, a mitja tarda es va produir una petita estampida contra la porta. En aquell moment, ella – que fins aleshores no havia vist res de res – va veure “un nombre de gent estampada contra els vidres” de la porta.
Càntics i veus ‘desconegudes’
Alhora, per justificar el suposat moviment “tumultuari”, Montserrat del Toro ha assegurat que durant el matí s’escoltaven tota mena de perillosos càntics – en català! – com ara “no passaran” o “votarem”. Segons el seu criteri, s’havien fet a través d’un altaveu – afirmació sense haver vist res amb els seus ulls –, però les defenses de Sánchez i Cuixart s’han encarregat de recordar-li que fins a la tarda, tot el que es va escoltar va ser a cappella.
A mitja tarda, a més, diu la secretaria judicial que va escoltar “una veu” que animava les masses a la mobilització. Després de parlar-ho amb un agent espanyol, van arribar a la conclusió que era la de Carme Forcadell. Després, a preguntes de la defensa de l’expesidenta del Parlament, ha reconegut que “no la vaig veure”. L’advocada Olga Arderiu també li ha deixat clar que, durant el 20 de setembre, Carme Forcadell no va fer cap aparició pública…
Escapada dramàtica
Més enllà del seu relat dels escorcolls, el punt clau de la seva declaració era el famós moment de la sortida de la Conselleria. Montserrat del Toro ha explicat que els Mossos, gairebé a mitjanit, li van oferir sortir a través del terrat “només després de l’ultimàtum del magistrat que havia ordenat els registres” i després que ella hagués suggerit un possible rescat en helicòpter.
Una escena que, segona la secretaria judicial, va ser una constant tensió. Primer, perquè per les seves característiques físiques, els Mossos van haver d’ajudar-la a saltar un murete que amb prou feines supera el metre d’alçada. El segon moment dramàtic va ser el “salt” a l’altra banda – ja al terrat del teatre – ja que es va veure obligada a “despenjar-se”, ja que hi havia “molta més distància” de l’esperada.
El recorregut sencer de Montserrat del Toro està explicat aquí.
El moment de més “por”, però, va ser una vegada dins del teatre Coliseum. Relata del Toro que ella i els vuit agents de paisà dels Mossos que l’acompanyaven van haver de refugiar-se als camerinos durant més de mitja hora, amb la funció ja acabada. El motiu, segons diu, que el director del teatre s’havia “penedit” de permetre la seva sortida camuflada entre el públic assistent.
Finalment, passada ja la mitjanit, relata que van aconseguir escapar “corrent” cap a l’altra banda d’on encara hi havia manifestants. Amb ella, va aconseguir endur-se diversos documents aconseguits durant el registre. Del Toro va sortir d’allà sola, tot i que en diverses ocasions ha assegurat a la Fiscalia que ella “no tenia intenció de marxar de la Conselleria sense la resta de la comitiva judicial”.
Interrogada per les defenses, ha assegurat que van dividir-se “una vegada la Guàrdia Civil” li va donar el vistiplau… després ha hagut d’admetre que, també, era perquè els agents espanyols no podien marxar d’allà sense els cotxes que hi havia aparcats a les portes de la Conselleria d’Economia.
