Els catalans fan coses, deia l’expresident Mariano Rajoy en un lamentable vídeo electoral per intentar seduir l’electoral del Principat. Doncs sí, en fan i de ben sonades, i no pararan fins a la victòria.
10.000 persones
El 2 de juliol del 2019 se suma a la quantitat de dates importants en la història del camí dels catalans per a la seva independència: unes 10.000 persones s’han desplaçat fins a la segona capital d’Europa, Estrasburg, per a manifestar-se davant del Parlament Europeu just el dia que es constituïa després de les passades eleccions del 28-A.
Unes xifres que possiblement s’han superat, ja que les policies d’arreu solen tirar curt. Sigui com sigui, però, és una xifra que ha superat totes les expectatives. Un policia m’explicava a l’inici de la concentració que la previsió que tenien era d’unes 4.000 persones i que en aquells moments ja s’havia doblat com a mínim. Ho deia amb una expressió facial que mesclava sorpresa i admiració a parts iguals.
Policia francesa juga amb el català
A les acaballes de la massiva trobada, l’ampli dispositiu policial de la gendarmerie feia impossible no interactuar-hi. La sensació és que s’esperaven haver hagut de treballar molt més. Només han hagut de romandre quiets a les posicions indicades, ja que la manifestació ha transcorregut sense cap incident, amb civisme absolut, com sempre hem fet. Tant és així que els saludàvem i els donàvem les gràcies pels serveis prestats de seguretat fent encara més evident el nostre tarannà pacífic i amigable. Un jove policia francès ens ha aturat i amb la mà ens ha dirigit a una altra jove integrant del cos i amb un gest l’ha convidat a dir-nos alguna cosa. La policia ha deixat caure un “que vagi bé” amb dificultats però prou comprensible. Tots els allà presents l’hem aplaudit i ella s’ha posat un xic vermella.
Dispositiu de seguretat d’alt nivell
Les autoritats franceses ja s’imaginaven que la manifestació seria més massiva del previst. Sinó, no s’explica el gran dispositiu d’agents i vehicles que hi han destinat. El centenar d’autocars han estat escortats per policies motoritzats, tallant entrades d’autopistes i interseccions de carrers fent fluida l’entrada a la ciutat, de pel·lícula. Des de dins l’autocar la sensació era prominent: entrem escortats a Estrasbrug!
El moment estel·lar: el discurs dels eurodiputats
Sense dubte, el millor moment de l’acte ha estat la intervenció dels eurodiputats. Són gent que els independentistes no estem acostumats a escoltar i són, en els fons, una de les conseqüències més importants d’haver portat el conflicte a Europa. Els catalans han demostrat ser poliglots perquè l’eurodiputat Mark Carhty s’ha dirigit a la multitud en anglès i tothom, amb més o menys traça, l’ha pogut seguir i aplaudir quan tocava. El mateix ha passat amb el diputat eslovè Ivo Vajgl. La portuguesa Marisa Matias ho ha fet en castellà però els independentistes també han pogut seguir en Gérard Onesta en francès nadiu.
Calor, sol i desmais
Hi havia gent que s’estava concentrant que havia passat la nit a l’autocar. La cita era a les 9 del matí i l’acte no ha començat fins a les 12 del migdia. La calor s’intensificava, les cames s’esgotaven i no hi havia ni un bri d’ombra. Els barrets, les ampolles d’aigua vessades pel cap i les cremes solars corrien de mà en mà. Els serveis mèdics han atès, fins on he pogut veure, uns 5 desmais i cops de calor, un d’ells d’un menor.
Un acte massa llarg
L’assignatura pendent d’aquest tipus d’actes és que l’agilitat, el dinamisme i el ritme són aspectes que no es poden usar per a descriure’ls. L’acte s’ha fet etern amb discursos massa llargs i amb lectures de manifestos que molts de nosaltres ja havíem llegit. Molta gent ha començat a desfilar abans d’acabar l’acte i era comprensible.
Per què no hi ha hagut connexió en directe de Puigdemont i Comín?
Però que l’acte hagi estat tan llarg té una segona raó. Des d’ahir al vespre amb la resolució del Tribunal de Luxemburg de desestimar les mesures cautelars, tothom ja tenia coll avall que Carles Puigdemont i Toni Comín no farien acte de presència a Estrasburg. Les sospites de l’actuació de la policia espanyola i francesa s’havien convertit en fets reals i no calia córrer el risc. Tant Comín com Puigdemont estaven a 6 quilòmetres de l’escenari, en territori alemany i des d’allí farien la connexió en directe. Però alguna cosa ha anat malament i ha anat retardant la seva aparició fins que, al final, s’ha projectat un vídeo gravat, sense cap explicació. Una possible causa hauria estat que mentre preparaven la connexió en directe, han estat detectats i la policia de secreta s’hauria congregat a l’indret on Puigdemont i Comín preparaven el discurs. Immediatament els serveis jurídics els han recomanat canviar la localització. Això ha fet que se suspengués a l’instant la connexió en directe. “Fins i tot hem estat a punt de fer-ho per telèfon” explicaven algunes fonts. Finalment, s’ha decidit per a gravar un vídeo que ja s’ha vist que no s’ha pogut fer amb les mínimes condicions requerides: sense editar, amb so directe i amb un mòbil. No és gens agradable imaginar-se viure amb aquest neguit al cos.
Les conseqüències positives de suspendre el ple
Per la manca d’acords sobre les presidències de les institucions europees el ple al parlament d’Estrasburg s’ha suspès poc després de constituir-se. Això ha estat positiu per a dos motius: per una banda molts eurodiputats s’han apropat a la manifestació. Molts d’altres han pogut accedir a l’escenari per a evidenciar el seu suport. Si haguessin estat votant, no hauria estat possible. El mateix ha passat amb la premsa internacional, molts periodistes s’han apropat a la manifestació un cop suspès el ple.
Una segona manifestació
Poc després de les dues, les autoritats franceses han hagut de gestionar una segona manifestació convocada també davant del parlament europeu. En aquest cas, unes 15 persones provida i en contra de l’avortament han fet acte de presència. La posada en escena, unes creus cristianes, un taüt i fotos de fetus, així com la irrisòria participació, han esdevingut una imatge grotesca i ridícula que encara ha engrandit i magnificat més la gesta de l’independentisme avui.
La unitat visible
Durant la lectura del manifest del Consell per la República, dalt de l’escenari s’ha pogut visualitzar (per fi) una imatge d’unitat: Representats polítics de Poble Lliure (CUP), ERC, JxCat, PDeCat, La Crida, Demòcrates posaven junts així com representants de les entitats civils de l’ANC, Òmnium, Súmate i AMI.
Com una patena
En acabar la manifestació, una altra imatge ja comuna de les concentracions independentistes s’ha visualitzat: papereres plenes a vessar i ni un paper a terra. Som així.
