Ahir es va produir un trencament entre JxCat i Esquerra al Parlament. Els primers no volien acceptar que els seus diputats fossin substituïts i volien delegar el vot de Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez. En canvi, els dos diputats d’Esquerra que encara compten pel partit (Toni Comín pateix una mena de mòbing per part de la direcció d’ERC) Oriol Junqueras i Raül Romeva van decidir que Sergi Sabrià votaria per a ells, a través d’un document avalat pels lletrats del Parlament.
Finalment, la Mesa, amb els vots d’ERC i PSC, no ha acceptat la fórmula de JxCat i els seus 4 diputats no han pogut votar. Si s’hi suma el vot perdut de Comín, la majoria independentista quedava reduïda a 65 a condició que la CUP votés dins el bloc republicà.
Aquest trencament definitiu ha generat un gran debat a les xarxes, retrets i picabaralles entre els defensors de JxCat i els d’ERC. Hi ha, una vegada més, incertesa sobre el que pot passar en el futur més immediat.
Sense caure en dramatismes ni excés d’optimisme, perquè certament tot penja d’un fil i hi ha diferències insalvables entre ERC i JxCat, ja sigui idieològiques i, fins i tot, personals, tal com estan les coses, aquestes són les 5 claus que cal tenir compte per esbrinar quins seran els possibles esdeveniments que se succeiran aviat:
1- El Govern segueix perquè hi ha feina a fer. Cal tenir en compte que el Govern de la Generalitat són tres institucions: el President, el Parlament i l’executiu. Tot i que els grups que donen suport al Govern sempre han semblat que representin al Govern, en realitat no és així. L’estabilitat, en aquest sentit, està garantida. A més, hi ha coses a fer importants i que s’han d’anar desenvolupant: el Consell de la República, l’eRepública, la ID Catalana i el procés constituent.
2- Tenir clar que el culpable de tot plegat és Pablo Llarena i l’Estat. Una de les claus de l’estabilitat és que en el si del Govern hi ha la certesa que el que s’està vivint al Parlament és fruit de l’excepcionalitat del moment: Espanya i els seus tentacles estan fent tot allò que poden per a minar i destruir el moviment independentista. Tenir clar, en definitiva, qui és l’enemic.
3- El veritable punt d’inflexió. El moment que farà que tot trontolli altre cop i que els carrers tornin a bullir serà després de les sentències que prepara la justícia espanyola contra els presos polítics. El Govern té clar que la duresa amb què es preveuen serà tal que s’hi ha d’arribar amb el Govern unit per al següent pas.
4- El moment de convocar eleccions. Encara no és el moment. El Govern espera les sentències per a convocar-les aprofitant totes les reaccions emocionals que poden provocar. Una de les estratègies que es contemplen és fer-les coincidir amb les municipals. El context convertiria de nou els comicis en un nou termòmetre sobre la independència i els Comuns hi tindrien molt a perdre.
5- El paperot d’Espanya: El que ha passat al Parlament evidencia que Espanya ha distorsionat per la força i usant la coacció judicial les majories d’una cambra que representa la sobirania popular del poble. A ulls d’Estats democràtics i de dret de veritat és quelcom inconcebible. Cal seguir fent feina i docència internacional sobretot el que passa.
6- La pressió al govern de Pedro Sánchez. Les advertències del president Torra al govern socialista no són un brot psicòtic o fruit d’una improvisació sobtada. Aquesta possibilitat segueix existint i mantenir el Govern permet seguir aquesta amenaça. I el vent bufa a favor dels catalans: just en un moment que Espanya torna a patir davant la Unió Europea després que ahir els ‘homes de negre’ han ordenat a Sánchez accelerar la reducció del dèficit. Brussel·les i el BCE han tornat a avisar que l’alt nivell d’atur i el deute segueixen pesant massa sobre l’economia espanyola. Espanya segueix fràgil.
