El passat mes d’abril el secretari d’Anàlisi Estratègic i Canvi Polític de Podemos, Iñigo Errejón, fou el protagonista d’una polèmica arran de la filtració d’un vídeo on exposava l’estratègia dels “ajuntaments del canvi” per traçar una xarxa clientelar. Aquell mateix mes, el diari El País explicava com un servei municipal que comparteix seu amb 22 cooperatives va rebre 1,6M€ de l’Ajuntament de Madrid. Entre les marques, com exposa el diari, hi ha Tangente, institució on l’assessora de l’equip de l’alcaldessa Carmena n’era la directora estratègica.
Deia Errejón: “Els companys que governen a Barcelona, Saragossa o Madrid… Quina seria la tasca? Assumir que quan perdem les eleccions hem de deixar sembrat unes institucions populars que resisteixin i on, per cert, on refugiar-se quan governi l’adversari. Quan els ajuntaments del canvi perdin, hi ha d’haver associacions de veïns saludables, arrelades i amb poder al districte (…) Fa falta una estructura econòmica autònoma que permeti, per exemple, acollir gran part dels quadres militants que avui s’estan dedicant als treballs institucionals. A Argentina, amb la victòria de Macri, s’ha vist que no hi ha estructura per sostenir tanta militància, perquè la militància, com tothom sap, no se sosté només de l’aire”.
A Barcelona la situació és quasi calcada amb el Grup Ecos Som, qui ha vist créixer un 2.447,9% els seus ingressos arran de subvencions, contractes i convenis municipals en només dos anys. Dels 73.254,72€ que va rebre amb Xavier Trias l’any 2015, als 1.866.462€ amb el govern de Colau l’any 2017. Un augment de finançament públic que segueix el següent creixement anual: +46,22% el 2015, +330,42% el 2016, +304,85% el 2017.
El modus operandi és exactament el mateix que a Madrid amb Manuela Carmena, diferent NIF però una mateixa direcció: Casp, 43. Projectes com el de l’Observatori DESC, qui utilitza el mateix número d’identificació que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i, per tant, esdevé la via d’ingressos, han vist com rebien subvencions i contractes directes que han augmentat un 74% i un 230% -68.464€ el 2015, 119.506€ el 2016 i 394.473€ el 2017-, el de l’Apòstrof un 525,86% (16.228€-101.564€) i un 101,33% fins a arribar als 204.476€ i Lab Coop un +285,8% el 2016 (de 19.369€ a 74.726€) i un 185% el 2017 (dels 74.726€ de l’any anterior als 213.311€).
Aquestes són algunes de les dades a les quals ha pogut accedir La República i que anirà actualitzant al llarg del dia.
