‘Espanya, un estat feixista?’ és un reportatge dividit en sis capítols en què diverses veus de la lluita antifeixista als Països Catalans responen a la pregunta sobre si l’Estat espanyol és o no feixista. Després de la primera, la segona, la tercera, la quarta i la cinquena entrega del reportatge, us deixem amb el sisè i darrer capítol.
Des d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme -amb 600 entitats adherides-, lamenten que des que van començar el 2010 la lluita antifeixista amplia, unitària i plural que prediquen no s’hagi estès amb èxit per la resta de l’Estat espanyol. Però apunten a una excepció: Crida contra el Racisme, al País Valencià, que -segons la participant del col·lectiu, Anna Climent- neix per combatre una nova extrema dreta davant “el col·lectiu antifeixista clàssic que lluitava contra l’extrema dreta franquista”.
S’enfronten al que representa el col·lectiu Lo Nuestro a Alcoi, una franquícia valenciana d’Hogar Social Madrid. Recullen menjar només per a espanyols, fan campanyes racistes contra els refugiats… “La nostra resposta no podia ser la d’abans. Aquesta nova extrema dreta ha après dels seus errors i ja es presenta en un nou format: parla de patriotisme, d’identitat i les etiquetes d’abans les deixa de banda per aglutinar a les masses i créixer arran de la crisi econòmica”, explica Climent, que reivindica la tasca al carrer i les institucions de manera paral·lela.
Preguntada sobre l’auge d’un moviment feixista anticatalanista al territori, Climent encara recorda la darrera Diada del País Valencià, el 9 d’octubre, quan van veure el feixisme “ressorgir arran de tot el que està passant a Catalunya” amb grups més nombrosos de gent sembrant el terror als carrers. I, quin paper han jugat partits com el PP o C’s per blanquejar aquest feixisme? “Sí que és cert que tenen polítiques de tall feixista i que dins els partits hi ha gent que ho és declaradament, però de cara a l’imaginari col·lectiu intenten allunyar-s’hi, tot i que no s’hi mobilitzin en contra”, apunta; encara que adverteix que “no podem perdre el concepte del que significa el feixisme”.
En aquest sentit, pel que fa a l’existència de presos polítics i exiliats a l’Estat espanyol, la repressió i la manca de llibertat d’expressió; Climent reconeix “moltes coses que recorden al que es feia en el feixisme”, pero insisteix en “no etiquetar-ho tot com a tal, perquè no hi ha un estat autoritari que estigui matant les persones que pensen diferent, votem cada quatre anys, hi ha varietat de partits politics…”. Diu que Espanya no és un Estat feixista, “però cal veure si és una democràcia” després d’una transició “fictícia” i de la qual encara no s’han reparat moltes coses.
