Ho va filtrar la Cadena SER en exclusiva, però els cants que especulen que fou una filtració interessada per mesurar el marge de maniobra que tindrà Pedro Sánchez per negociar els comptes amb els imprescindibles vots d’ERC i el PDeCAT guanyen força.
L’anunci que la Fiscalia mantindrà el delicte de rebel·lió, una acusació que té una pena mínima de 15 anys, ha congelat les esperances dels qui fa mesos que consideraven que un canvi de discurs, menys duresa i més renuncia a la unilateralitat, afebliria l’ànsia de càstig de la justícia que, amb un nou executiu, rebria l’ordre de rebaixar les penes. Res de res, tot i que el titular que anuncia que la Fiscalia demana la pena mínima, la realitat és que aquests quinze anys de presó són un capítol més de la delirant causa que ha encetat el jutge Llarena.
Aquest cap de setmana les veus més destacades de les dues formacions republicanes a Madrid han parlat clar, no hi ha res a negociar mentre la repressió no cessi. Un posicionament que esperona als dirigents de Podemos, Catalunya en Comú i el PSC a encetar una pressió que a efectes pràctics és estèril. Que aquestes tres formacions amenacin amb no aprovar els comptes de la Generalitat no és una amenaça, sinó una oportunitat perquè la unitat de JxCat, ERC i la CUP al Parlament reneixi amb més força per, en primer terme, fer caure un Gobierno que només gesticula i, segon i més important, determini el caràcter d’una legislatura que no té un rumb clar.
Demà es complirà un any de l’empresonament dels Jordis, una presó tan injusta com manifesta del tipus de caràcter democràtic que té l’Estat espanyol. Les forces republicanes a Madrid són la punta de llança de la defensa política dels presos, preses i exiliats polítics.
