Santiago Abascal va presumir en el seu míting de principis d’octubre de portar sempre a sobre una Smith & Wesson. Una arma petita i fàcil de dissimular. Per això, La República va preguntar a la Guàrdia Civil, institució que regula les armes de foc entre civils, quin dret tenia el polític a portar armes de foc a sobre. La resposta obre dubtes sobre la legalitat del fet.
En una entrevista a El Español el maig de 2017 declarava el següent: “Llegó a preguntarme si es verdad que voy armado, que sí que voy. ¿Ahora mismo? Sí, claro, llevo la Smith & Wesson… ¿Que si la saco para las fotos? Ni hablar, señorita, exhibir las armas no es legal, hay que llevarlas ocultas. Y por supuesto no la llevé en mi visita a Marine Le Pen porque sólo tengo licencia para ir armado dentro de España…” La República, ha consultat a la Guàrdia Civil aquest punt.
A l’estat espanyol els permisos d’armes per la defensa personal, normalment es limiten a quatre grups; jutges, polítices o militars, joiers i armers. Oficis el resultat del qual pot ser mortal pel professional. D’aquesta manera “el artículo 29.1.b) de la Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana, dispone, en la parte que interesa, que la expedición de licencias o permisos para la tenencia y uso de armas de fuego tendrá carácter restrictivo, especialmente cuando se trate de armas de defensa personal, en relación con las cuales la concesión de las licencias o permisos se limitará a supuestos de estricta necesidad”. En ser una llei restrictiva, hem d’entendre que Santiago Abascal ara mateix té l’estricta necessitat de portar una arma a sobre, per sobre de moltes altres persones que evidentment la pressió pública fa que siguin objectius més gratificants per possibles sicaris.
D’altre banda, el punt 2 de l’article 99 del Reglament d’Armes estipula: “teniendo en cuenta que la razón de defensa de personas o bienes, por sí sola, no justifica la concesión de la licencia, cuya expedición tendrá carácter restrictivo, limitándose a supuestos de existencia de riesgo especial y de necesidad”. Hem de suposar que més enllà de la defensa dels fills d’Abascal hi ha una raó imperiosa d’autodefensa. Les seves controvertides opinions deuen ser part de la raó.
Fora de tots els llargs tràmits que hom ha de superar per tenir una arma de foc, cada tres anys es revisa la llicència i s’ha de renovar de nou tota la burocràcia. D’aquesta manera, si no hi ha motius d’amenaça, simplement es retira l’ordre. En aquest sentit hem de suposar que Abascal ha patit un continu t’injuries sobre ell, ja que ha passat de defensar el seu pare als seus fills. Cosa que inevitablement suposen més de 3 anys. Així l’administració pública en la seva sapiència ha considerat la greu amenaça sobre ell durant tot aquest temps i l’ha reiterat.
Per últim, en qualsevol moment agents de la Guàrdia Civil poden estimar que no hi ha cap motiu perquè porti una arma a sobre i retirar-li. “Queda al prudente arbitrio de las autoridades y de sus agentes apreciar si el portador de las armas tiene o no necesidad de llevarlas consigo, según la ocasión, momento o circunstancia, en especial de las armas amparadas en la licencia “B”, por razones de seguridad”. Responen a La República fonts de la Guàrdia Civil.
Com s’ha pogut veure la llicència “B” de Santiago Abascal genera dubtes. La legislació d’armes d’Espanya és suficientment dura com per no permetre que hom vagi armat pel carrer si no és en circumstàncies molt concretes. Per exemple, si hom té una arma per tir esportiu, ha de justificar l’assitència al camp un mínim de vegades a l’any, si no se li retira la llicència automàticament, tal com confirmen des de l’armeria Ravell. La pregunta que ens hem de fer és: quina amenaça real té Santiago Abascal que l’obliga a anar sempre armat?
