La sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional va confirmar, el passat 7 de març, les penes d’entre 2 i 13 anys de presó pels vuit joves d’Altsasu. Una notícia que els seus familiars han rebut sense gaire sorpresa, ja que van viure la vista per revisar els recursos de les defenses que es va fer al gener com “una manera de voler mostrar que estan seguint totes les garanties processals i que estan tenint en compte tant les proves com els testimonis que en el seu dia es van denegar”. “Sembla que només és pura imatge, perquè finalment s’ha ratificat gairebé la mateixa sentència del judici”, lamenta la mare de l’Adur Ramírez, Isabel Pozueta, a La República.
De fet, l’única variació de penes va donar-se per l’Iñaki Abad, ja que la sala va estimar parcialment el seu recurs i li va rebaixar la pena de 10 a 6 anys de presó en treure-li dos delictes de lesions. “No és que hi hagi hagut un canvi en la perspectiva, que hagin fet cas a allò que els hem plantejat”, assegura Pozueta, que denuncia que “no s’ha tingut en compte res de les apel·lacions, res de les proves, i s’ha seguit ratificant el mateix relat de quatre persones: els guàrdies civils i les seves parelles”. Un relat, apunta, “construït amb una intencionalitat venjativa”.
En aquest sentit, Pozueta ha recordat la insistència de portar el cas a l’Audiència Nacional “construint-lo a través dels mitjans de comunicació” perquè un cop estigués en aquest tribunal “les condemnes serien estrambòtiques, com han estat, malgrat sabent tothom que no era un cas de terrorisme”. “No hi ha voluntat de tornar al sentit comú”, apunta Pozueta.
El desenvolupament del judici de l’1-O, una mala senyal
Pel que fa als propers passos que hauria de seguir el cas, al Tribunal Suprem, Pozueta explica que, a Euskal Herria, “sempre hem tingut la idea que el Suprem és més garantista, però veient el que estem veient amb el cas català, no sé on són les garanties”. “A més, sentint com s’estan comportant, a mi em recorda moltíssim al nostre cas: fa la impressió que la sentència ja està escrita”, afegeix, assenyalant que l’esperança la basen sobretot en “la història del Suprem respecte als casos d’Euskal Herria, per com ho hem anat vivint aquests anys”.
Si el Suprem no fa justícia amb el seu fill, el proper pas seria el Tribunal Constitucional, que hauria d’obrir el camí a Estrasburg. Però els pares d’Altsasu saben que aquest tribunal “sol dilatar els temps i podem estar anys fins a arribar a Europa”, com ha passat altres cops a casa seva. “Una manera de castigar és dilatar en el temps, tot i saber que quan arribi a Europa ens donaran la raó”, diu Pozueta.
I és que totes les veus experimentades que han parlat amb ella li asseguren que “això acabarà a Europa i donant-nos la raó, cosa que l’Estat espanyol sap, però la manera de castigar és aquesta”. “I a veure qui compensa a aquests nois haver passat vuit o deu anys a la presó”, etziba.
Convoquen una manifestació a Altsasu el 24 de març
Per tot això és que els pares i mares d’Altsasu (agrupats al col·lectiu ‘Altsasu Gurasoak‘) segueixen amb la lluita i, la setmana que ve, aniran a Brussel·les a denunciar el seu cas i reunir-se amb diverses entitats. En definitiva, volen “internacionalitzar la manca de justícia i de garanties de l’Estat espanyol i el declivi de les llibertats democràtiques”.
El 24 de març, han convocat una manifestació a Altsasu per donar suport als joves condemnats per la justícia espanyola, que esperen que sigui “de nou històrica” i han convidat a tothom -també d’altres territoris- a participar-hi. Pozueta recorda que aquesta mena d’accions arriben als seus fills a la presó (“el fet d’estar a Euskal Herria fa que els arribin els mitjans de comunicació d’aquí”) i els “dóna energia”.
