“Ni está ni se le espera”, aquesta és la resposta que Sabino Férnandez Campo – cap de la Casa Reial durant el cop d’estat del 23-F – va donar a una persona que intuia la presència del general Alfonso Armada – amic personal de l’aleshores rei Joan Carles i ideòleg de l’operació militar – a la Zarzuela.
Una frase que en aquests darrers mesos ha tornat a adquirir rellevància per definir la falta de suport per part del món intel·lectual i artístic espanyol a la causa dels presos polítics. El passat 10 de febrer; els fills de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Quim Forn denunciaven al Preguntes Freqüents de TV3 com des de l’àmbit progressista espanyol tothom mostrava condescendència “en privat, però cap suport en públic”.
“On està tota aquella gent que es manifestava pel No a la guerra d’Irak?”, exclamava Laura Turull. Un silenci que confirma com per la unitat d’Espanya tot s’hi val. Gran part del món artístic espanyol ha viscut sempre gràcies a les subvencions de l’administració, en especial les dels governs PSOE, i ara és moment d’acatar les ordres de qui et dona de menjar.
En l’àmbit mediàtic l’independentisme està sol, ara és hora d’aplicar el sentit comú i tenir molta paciència per aprofitar l’error de l’Estat. El camí el va iniciar Llarena amb el ridícul de les euroordres a Bèlgica, Alemanya i Escòcia; ara el continua Borrell deixant per terra la imatge exterior d’Espanya.
