Segona volta, el Parlament de Catalunya té a les seves mans decidir si acata la decisió del Tribunal Suprem, qui ha confirmat les suspensions com a diputats de Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Sànchez després que la sala d’apel·lacions rebutgés els recursos, o, si per contra, fa valdre el seu paper de defensor dels drets dels diputats.
La resolució dels magistrats defensa que la suspensió de funcions decretada per Llarena, tot i ser motivada per ell, no és “fruit d’una decisió discrecional”, sinó que està “prevista a la llei” i, davant la “gravetat dels fets”. Un argumentari que xoca frontalment amb les derrotes judicials del Tribunal Suprem a Europa, on els delictes de sedició i rebel·lió han caigut mentre que el de malversació -desmentit pel mateix ministeri d’Hisenda, la Interventora General de la Generalitat i el Tribunal de Comptes- és l’únic que podia mantenir viva la jugada de Llarena.
La realitat és que quan el republicanisme ha plantat cara a Llarena, aquest ha guanyat. La retirada de les euroordres és un missatge molt clar a la cambra catalana, la Mesa i al president del Parlament, Roger Torrent, que en un període de temps molt curt es trobarà que haurà de decidir de nou si acata, o no, la decisió del Suprem i nega els drets dels diputats republicans que foren escollits democràticament el 21 de desembre.
Si la causa no s’aguanta, la suspensió tampoc
El text dels magistrats segueix la mateixa línia d’argumentació -fictícia- de la causa judicial contra els líders republicans. Exposen que els presos i exiliats van “incitar o almenys provocar episodis de violència o de tumults”, i, per tant, són autors de fets “greus que pretenien, amb l’auxili de previsibles actes de violència, alterar els límits territorials no només d’Espanya sinó de la Unió Europea”.
Si el procés judicial contra el president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha caigut, la suspensió ha de seguir el mateix procediment de contraatac.
La suspensió de càrrecs polítics està prevista per terroristes rebels
Com va explicar l’Associació Drets a La República, “la suspensió de càrrecs polítics està prevista per terroristes rebels que usin armes de guerra o explosius, com va sentenciar el TC l’any 1987, i no per casos de rebel·lions imaginàries”.
L’any 1987 es va aprovar una llei orgànica durant l’època més dura del terrorisme d’ETA on s’introduïa el terme “rebel” com a justificació de la suspensió de drets i llibertats. La llei la varen recórrer el parlament basc i català per inconstitucionalitat sobre el significat del concepte “rebel”. Aquell mateix any el TC va fer pública una sentència en què interpreta el concepte i l’equipara amb l’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius per trencar l’ordre constitucional. Una argumentació que entén que els “rebels” són terroristes amb l’objectiu de trencar Espanya.
