El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè i Riba en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal·lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils. Fontserè va assistir, en representació de l’SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l’Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.
Des de 1922 l’SMC va elaborar una previsió diària del temps, que es donava a conèixer a edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de 1927 va retransmetre la informació sobre l’estat del temps i la predicció per a Catalunya través de Ràdio Barcelona, essent una experiència pionera a Europa.
Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls important a la meteorologia a Catalunya i, amb alguns dels seus treballs de caràcter científic, va adquirir un cert prestigi internacional. Entre els seus treballs de l’època destaquen la participació en l’elaboració de l’Atles Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939 amb l’inici del règim franquista, però, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats.
Posteriorment, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat de Catalunya, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l’aleshores Departament de Medi Ambient.
Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i està a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
L’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia. L’article 144.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia. L’any 2001 es va efectuar el traspàs de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) al Departament de Medi Ambient (DMA). Posteriorment, l’any 2003 va ser traspassada la Xarxa Nivològica de Catalunya (XANIC), del Institut Cartogràfgic de Catalunya (ICC) al SMC. A banda, el SMC ja disposava d’una Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques pròpia, la XMET.
Font: Viquipèdia
