Una moció de censura, impulsada pel PSC i el PP al juny de l’any passat, va fer fora Dolors Sabater de l’alcaldia de Badalona, un tron que intentarà recuperar el pròxm 26 de maig. En una conversa amb La República, la candidata de Guanyem Badalona parla del procés, les discrepàncies dins dels comuns i la resta d’espais polítics o quina és la recepta per combatre el feixisme.
Qui és Dolors Sabater?
Sóc una activista pels drets humans i la justícia social a Badalona, que en els darrers temps he fet el salt a la política des dels moviments socials. Formo part de l’onada del canvi que va arribar l’any 2015 a molts ajuntaments dels Països Catalans i també a la resta de l’Estat.
Què ha passat a l’entorn dels comuns? Fa uns mesos Xavi Domènech va anunciar la seva retirada de la primera línia política i en els darrers dies hem vist com Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet s’han apropat a l’òrbita d’ERC. Com ho interpreta?
Estem en un moment polític molt tensat i aquestes divergències no només afecten l’espai dels comuns. En general, tots els espais polítics es troben en ple procés de reconfiguració. No hem d’oblidar l’empoderament del poble català, més de dos milions de persones han fet trontollar el règim del 78, però encara no s’ha trencat.
D’alguna manera estem intentant construir una cosa nova i vulguis o no els espais polítics s’han d’anar adaptant. El dret a l’autodeterminació i el republicanisme són la base de l’acció de moltes organitzacions polítiques, les obliga a reflexionar i a vegades a entrar en contradicció.
Per un altra banda, no es pot obviar que la dreta està desacomplexada i ara notem com el relat de la Transició que ens han explicat durant molt de temps ha fracassat. S’ha demostrat que no es pot tolerar una democràcia plena.
tots els espais polítics es troben en ple procés de reconfiguració
L’autodeterminació és…
El dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur. L’1 d’octubre jo era alcaldessa de Badalona i la meva posició va ser clara, la gent ha de poder decidir sobre el màxim de coses. Els veïns i veïnes de la meva ciutat han de poder dir la seva sobre el model energètic, econòmic o social, però només faltaria que no puguin decidir la seva relació política amb l’estat espanyol.
Evidentment això xoca de ple amb aquesta sagrada idea de la unitat d’Espanya que tanta repressió ha originat.
Al Parlament, la CUP i Catalunya en Comú retreuen al Govern com les polítiques socials han quedat relegades a un segon terme. És així?
Cal dir que estem en un nivell d’excepcionalitat i no es pot actuar amb normalitat. Ara bé, un error important ha estat no vincular la construcció de la República amb un fort compromís polític pels drets socials i qualitat de vida de totes les persones. Entenc la situació de repressió, però s’hauria de trobar la manera de compatibilitzar les dues lluites.
La defensa de la República, en clau estrictament política, s’ha visibilitzat al Parlament. En els municipis, com s’avança?
Primer de tot, no deslligant el camí per arribar a la República de la defensa dels drets socials i la cohesió de la societat. Els municipis tenim un paper important, perquè estem a la primera línia.
Nosaltres tenim un dèficit molt gran en equipaments educatius. Fer República a Badalona és aconseguir que l’escola pública estigui en condicions de dignitat, impulsar la tarifació social a les escoles bressol o una fiscalitat que afavoreixi les persones més vulnerables.
Un alcalde honest mira els veïns del seu municipi i sap que gran part de les seves necessitats depenen de lleis estatals
En canvi, també hi ha el discurs que en unes eleccions municipals s’ha de parlar exclusivament del poble o la ciutat
Un alcalde honest mira els veïns del seu municipi i sap que gran part de les seves necessitats depenen de lleis estatals. Una persona amb incapacitat pot estar cobrant una pensió de 300 euros i això no es decideix des dels municipis. Ningú pot gestionar res, sense deixar d’estar atent al funcionament de l’Estat o la Generalitat.
El pas del tren pel mig de la ciutat de Badalona és un problema, només cal donar una ullada com Adif té les instal·lacions de l’estació.
Des de l’arribada de Vox al Parlament d’Andalusia, i amb les eleccions espanyoles a l’horitzó, ha crescut el discurs que ve el llop. Quina opinió li mereix aquest relat tenint en compte el missatge xenòfob de Xavier Garcia Albiol a Badalona?
Existeixen falsos dogmes i un d’ells és compte no despertem a la dreta. La por ens pot fer pensa a rebaixar objectius, és a dir, no reivindicar els drets humans, les llibertats o el feminisme. És l’error que ha comès la social democràcia a Europa i fins i tot l’esquerra. Quan la dreta s’emporta votants d’esquerra, aquesta rebaixa plantejaments i d’alguna manera li està donant permís als seus votants per entrar en un marc mental de dretes.
L’any 2015, a Guanyem Badalona es va incorporar una candidata d’origen marroquí i musulmana. A més, ella ho exterioritza amb un símbol com és el mocador i molta gent se’ns apropa per dir-nos que aleshores l’Albiol ens traurà vots. Aquesta connivència amb el discurs de la dreta és la pitjor forma de combatre-la.
La por ens pot fer pensa a rebaixar objectius
Aleshores quina és la recepta de Dolors Sabater per lluitar contra el feixime?
Hem d’enfortir els espais de debat amb la gent, això val pel feixisme com per la catalanofòbia. Els plantejaments xenòfobs llancen missatges molt simples que van directes a l’estómac de la gent i també tenen molts mitjans de comunicació que actuen com a còmplices.
El resultat de les eleccions espanyoles pot desvirtuar les municipals? Poc més de tres setmanes separen les dues cites electorals
És cert que tot el temps dedicat a parlar de les eleccions espanyoles restarà protagonisme, dins l’espai mediàtic, a moltes organitzacions com és el cas de Guanyem Badalona. Alguns badalonins i badalonines poden anar a comprar, perquè el nostre govern va impulsar la instal·lació d’ascensors. Aquests són els detalls amb els quals la gent capta l’estil d’un alcalde.
En deu anys, Catalunya serà….
L’1 i 3 d’octubre marca un abans i un després en el país per que és aquest gran moviment de desobediència civil, el més gran a Europa en molts anys. A on ens portarà això? S’ha de veure. Les mateixes paraules, però en sentit contrari, es poden utilitzar per definir la reacció autoritària i totalitària de l’Estat davant una hipotètica independència de Catalunya.
L’actitud de l’Estat ha fet florir les essències més franquistes i la falta d’independència judicial. Pot existir un desconcert per com les institucions han afrontat la repressió, però sóc molt reticent a fer una crítica. Ara toca no rebaixar objectius i organitzar millor l’estratègia. Sobretot hem d’incorporar a la gent, aquesta lluita ve del poble. No es pot posar només en mans dels dirigents polítics i esperar a veure què ens diuen.
