El divendres 21 de desembre el Gobierno celebrarà el seu Consell de Ministres a Barcelona, concretament a la Llotja de Mar. La seva vinguda ha estat molt criticada, ja que el moviment republicà l’ha considerat una provocació. Per això ens volem fixar en altres personatges funestos que s’han relacionat amb la ciutat. Veurem cinc casos, personatges els quals la seva empremta a la història s’ha basat en el reguerot de sang que han deixat darrere seu.
Amílcar Barca (Cartago 275 aC – 228 aC)
Pare d’Anníbal Barca, fou un dels generals cartaginesos que va lluitar la Primera Guerra Púnica (264-241 aC). La seva perícia militar el va portar a combatre els romans en una guerra de guerrilles molt efectiva a Sicília, de la que es va poder retirar amb 20.000 homes sense haver-se de rendir. Una vegada a Cartago, els mercenaris que integraven els cossos militars púnics es van revoltar entre el 241 i el 238 aC. Amílcar fou encarregat de sufocar la revolta, que va acabar amb la crucifixió de tots els revoltats. Els seus èxits van fer-lo molt popular, aconseguí que el Senat cartaginès el fes cap de l’exèrcit i llavors va posar els seus ulls a la península Ibèrica, que va governar fundant diferents ciutats, entre ells Barcelona. A la seva esquena, però, deixava un reguer de sang.
Felip V (Versalles 1683- Madrid 1746)
Tots sabem la història del rei absolut d’Espanya, de la ignomínia que va suposar per Catalunya i els països de parla catalana. I és que la Guerra De Successió (1701-1714) va començar amb una visita del Rei Felip V a les Corts Catalanes convocades a Barcelona. Amb la mort de Felip IV, el nét de Lluís XIV de França, esdevé el cap de la corona hispànica. A consell del seu avi i per calmar els ànims dels catalans, va presidir les Corts Catalanes convocades el 12 d’octubre de 1701. Unes corts on es volia solucionar el problema endèmic de l’allotjament de soldats al principat, les contribucions a l’exèrcit i la capacitat del monarca per triar les persones que podien governar Catalunya. Tot i reafirmar-se l’amistat de Felip V amb Catalunya, en clausurar-se les corts va començar la guerra. La visita, doncs, va ser funesta.
Juan Van Halen (Cadis 1788- 1864)
Militar de carrera, va participar en l’aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid. Amb la rendició de l’exèrcit espanyol va passar a servir a Josep Bonaparte, arribant a conèixer a Napoleó. Fins al 1833 viurà fora de la península, vivint diferents aventures per tot el món. El 1842 era el Capità General de la ciutat de Barcelona. Al novembre, la ciutat es va alçar per la notícia de la disminució del preu del cotó. A la revolta si va sumar la milícia que va fer retrocedir els militars fins a la Ciutadella i el Castell de Montjuïc. Una vegada allà i veient que no podrien resistir molt més, Van Halen va ordenar el bombardeig indiscriminat de la ciutat, a raó del manament d’Espartero, regent d’Espanya. D’aquí la frase que Barcelona s’ha de bombardejar cada 50 anys.
Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, 1891-Burgos, 1952)
298 anys després de la batalla de Montjuïc, que inicià la Guerra dels Segadors, on les tropes catalanes van vèncer els exèrcits del rei, els franquistes entraven a Barcelona. El General Yagüe portava l’avantguarda de les tropes sobre la ciutat comtal. La conquesta el 1939 de Barcelona va comportar l’evident derrota republicana. Les tropes van entrar per la Diagonal, després de controlar la muntanya del Tibidabo, i no hi va haver cap acte de resistència. L’anomenada quinta columna va aparèixer al carrer aclamant l’exèrcit de Yagüe i els feixistes italians en les successives desfilades i misses de campanya. Amb la visita de Yagüe va començar a vessar-se la sang de la repressió.
Henrich Himmler (Múnich 1900 – Lunerburg 1945)
L’arxiconegut nazi, cap de la Gestapo va visitar Catalunya el 1940 a la cerca del Sant Greal. En la visita a Montserrat els alts càrrecs eclesiàstics es van negar-lo a rebre, ja que sabien de la penosa situació de l’església catòlica alemanya. Qui ho va fer fou Andreu Ripoll, l’únic monjo que parlava un perfecte alemany. Ripoll va impedir llavors que el cap de la Gestapo pogués visitar tot el Monestir, donant excuses de mal pagador. Tot seguit, van veure un cos d’un iber. Contra tota lògica Himmler va situar el seu naixement al nord d’Europa. El cap nazi va visitar Barcelona, mentre provocava un bany de sang a Europa.
