Assegura que fins l’1 d’octubre no es va sentir interpel·lada per la política, avui és la veu de Jordi Sànchez a les eleccions generals al Congreso. Laura Borràs deixa la conselleria de Cultura per fer visible a Madrid el discurs independentista que l’Estat vol silenciar.
Les enquestes us donen un marge de 4-5 diputats, te les acabes de creure?
El 21 de desembre ens donaven molt mals resultats i després la realitat ho va desmentir, esperem que aquest cop també sigui així! Perquè només tenim marge de millora (riu). Són tan dolentes les previsions que confiem que la gent ens faci confiança, entengui el nostre missatge i ens doni la força a les urnes.
Creus que en aquesta campanya heu pogut resoldre el dubte sobre què van a fer els partits independentistes al Congreso?
Espero que sí! Molts es pensaven, com jo, que ja no hi havíem de tornar a Madrid perquè ja vam fer el referèndum d’autodeterminació i va guanyar la independència, però aleshores va començar la repressió contra els qui van fer possible el referèndum. Davant d’això, és evident que toca ser allà on neix la repressió. És l’epicentre de tot el que ens ha passat com a poble des del referèndum i toca anar a ser una veu forta per dir-lo tot allò que no volen sentir.
“No hi anem per contribuir a la governabilitat de l’Estat. La nostra prioritat és fer política en clau catalana, no en clau espanyola”
15 de març deies, al diari Ara: “No és el nostre problema si Espanya es pot governar o no”.
És tot un art periodístic veure el que diu el titular amb allò que ha dit la persona, aquella afirmació era l’extracte d’una entrevista televisiva que faig fer a l’Ara on reduïa el que explicava àmpliament. Anem a Madrid no perquè ens interessi governar Espanya, perquè ens volem governar nosaltres mateixos. No hi anem per contribuir a la governabilitat de l’Estat. La nostra prioritat és fer política en clau catalana, no en clau espanyola.
Hem de ser a Madrid, a Europa i a tots els municipis per fer forta la veu de la independència. Fer forta la veu del mandat de l’1-O, un mandat amb el qual em sento molt interpel·lada. Sense ell, jo no seria aquí.
… Donant veu als represaliats.
Ens volen escapçats, per això hi ha d’haver una segona fila, tercera i les que calguin per no renunciar mai a la independència.
Però hi ha qui qüestiona que els presos i els exiliats concorrin a les llistes?
Que hi siguin tensa l’Estat espanyol, tot el que ha passat a Catalunya és una prova d’estrès democràtic per a l’Estat, i falla. El que posa de manifest és que la maduresa democràtica de l’Estat és força dèbil: els presos i exiliats no tenen els seus drets. En definitiva, posa de manifest que l’Estat és una cotilla per a Catalunya i per a la democràcia.
Però l’extrema dreta creix, i el discurs de la por dona resultat.
El vot de la por que diu allò de “vota perquè no acabin governant…”. La gent vota, i el vot de la por és molt lamentable. Quan aties aquest vot poses de manifest que no tens projecte, no tens futur, no tens propostes. Dius que votin per por a una altra cosa, no que et votin a tu perquè tens un projecte de futur. La independència és el millor projecte de futur per a Catalunya, per això estem tan convençuts els qui venim de procedències ideològiques molt variades de partits polítics diferents o gent com jo que no té cap militància política.
“Sánchez és el còmplice necessari de l’aplicació del 155, quan votem tinguem-ho present”
Però la campanya sembla girar sobre amb qui pactarà Pedro Sánchez.
Aquestes eleccions no són un plebiscit sobre Pedro Sánchez, el rostre que coneixem d’ell és el del 155. És el còmplice necessari de l’aplicació del 155, quan votem tinguem-ho present. Que vegin els presos i els exiliats i pensin en les seves famílies, ho són per l’aplicació de l’article 155. Ell mateix, al seu llibre, diu que Rajoy dubtava si tirar endavant l’articulat, fins que Sánchez li va dir “utilizanos”. Totes de les malvestats que hem viscut aquest darrer temps tenen en Pedro Sánchez un còmplice necessari. Sense ell i els vots del PSOE i la complicitat contra Catalunya, sense fissures, no s’hauria pogut aplicar.
Quina diferència hi ha entre un tripartit de dretes i el tripartit del 155? O amb un bipartit PSOE-Cs? No hi ha cap diferència.
Ara faré com el director de TV3 ahir al #DebatTV3, si en les següents eleccions generals et recordo això de “Sánchez és el còmplice necessari del 155” i durant la legislatura hi heu pactat, o els heu investit…
Junts per Catalunya no donarà suport a algú que diu “No, no, no” ni s’asseu a una taula de diàleg, o que s’aixeca de les entrevistes quan es parla de segons què. Nosaltres sempre seiem allà on sigui per dialogar, perquè política és això: parlar. Naturalment que posarem condicions sobre la taula si ell vol governar l’Estat i vol resoldre el conflicte polític.
Nosaltres ja hem fet el referèndum i hem exercit el dret a l’autodeterminació, però l’Estat ens ha reprimit. Amb el Pedro Sánchez que ens ha reprimit no hi pactarem, no l’investirem. El xec en blanc ja el van cobrar. No hem notat cap canvi des del punt de vista de la repressió. Si té un altre rostre, ens l’haurà d’ensenyar.
“Amb el Pedro Sánchez que ens ha reprimit no hi pactarem, no l’investirem. El xec en blanc ja el van cobrar”
Per tant, no l’investireu.
De moment, pel rostre que coneixem de Sánchez, no el podem investir perquè és el rostre del “No, no, no”. Nosaltres som els del ‘Sí’, al diàleg, l’autodeterminació, el referèndum i a la independència.
Si hi ha sentència dura, què?
No hauria d’haver-hi cap altra sentència que no sigui l’absolució, perquè tots sabem que són persones injustament jutjades. Fins i tot hi ha observadors internacionals que denuncien la manca de garanties del judici. Qualsevol cosa que no sigui absolució serà una tragèdia en termes jurídics, humans, polítics i socials.
Si vam estar junts per fer l’1-O, haurem d’estar junts per fer front a les sentències. Ja no serà una cosa de Govern i partits, serà de país. El problema que tenim ens afecta a tots.
Com s’esperona per animar a votar els republicans que aposten per l’abstenció?
Em preocupa molt, ningú ha de quedar fora. Tothom s’ha de sentir interpel·lat per aquestes eleccions, els catalans no tenim por per votar. Al contrari, sempre hem demostrat que encara que ens peguin sortim a posar vots a les urnes.
Hem d’esperonar tothom a què faci sentir la seva veu, perquè és la veu que no volen sentir. Els nostres presos són a la presó perquè no volen que se senti la seva veu. Un vot és la seva veu. El president Puigdemont molesta, per això li dediquen editorials demanant que s’aparti. És l’enemic públic número u de l’Estat espanyol, el volen permanentment a l’exili i, si pot ser, afònic. I què és ell? Un altaveu internacional per tot el que està passant. Hem de donar veu a tots els presos polítics i els exiliats, perquè representen tot el que vam fer junts l’1 d’octubre.
