El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar ahir al vespre el ple del debat de política general i ja s’ha convocat per les 15h del proper dimarts. La decisió fou perquè la fórmula de JxCat de delegació de vot dels quatre diputats afectats per la resolució judicial del jutge Pablo Llarena sobre Batet no era aprovada pels lletrats del Parlament malgrat finalment la Mesa hi va votar a favor amb els vots d’ERC.
Pressió penal contra els Lletrats que deslegitima la seva acció
Les sentències que anul·len les lleis del referèndum i transitorietat jurídiques aprovades els dies 6 i 7 de setembre no paren de fer referència explícita al paper dels lletrats del parlament, concretament del Lletrat Major i el Secretari General del Parlament. Una manera d’exercir-los pressió i de marcar-los el camí. A més, l’agressivitat de Ciudadanos encara afegeix més llenya al foc, Carlos Carrizosa ha arribat a amenaçar als lletrats amb querelles si no li agraden les seves resolucions. De fet, l’anterior Lletrat Major va demanar abandonar el càrrec per l’excés de pressió, i va ser quan Ridao va substituir Bayona. El Lletrat Major és designat per la Mesa i per accedir a formar part del servei jurídic de la Generalitat és superant les oposicions.
Lletrat Major: Joan Ridao
Des d’aquest any exerceix de Lletrat Major i ha generat moltes sorpreses entre els independentistes per la seva posició inflexible amb les lleis espanyoles. Ridao és doctor en Ciència Política i de l’Administració (UB) i llicenciat en Dret (UAB) i professor de Dret Constitucional. Membre per designació del Parlament de Catalunya del Consell de Garanties Estatutàries (2013-2016), màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya.
Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d’Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l’Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l’Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de ‘pare de l’Estatut’ per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Va ser el secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya entre el 7 juny 2008 i el 17 setembre 2011.
Antoni Bayona i Rocamora
Va demanar passar a una segona línia en l’estructura dels lletrats del Parlament al·legant la forta pressió que va suposar el seu càrrec. Quan era el Lletrat Major (del 10 de juliol de 2012 i el 5 de juny de 2018) es va convertir en l’heroi de la premsa unionista i batejat com qui “se plantó cara al golpe secesionista” o com l’home que es va negar a “tramitgar el referèndum”. Entre el 1988 i el 1994 va ser membre el Consell Consultiu de la Generalitat. Del 1994 fins al 2003 va dirigir l’Institut d’Estudis Autonòmics. L’any 2003 va ser nomenat conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, on va estar-se fins al 2006. Bayona avalava el dret a decidir, però després de repassar la jurisprudència vigent, concloïa que “ni la Generalitat ni l’Estat poden convocar un referèndum o una consulta popular que pugui afectar l’ordre constitucional”.
Anna Casas i Gregorio
Lletrada del Parlament, ofereix poca informació a les xarxes. És també directora de l’Oficina de Qualitat Normativa de la Cambra i va formar part de la Comissió de Salut del Parlament. També al departament de gestió parlamentaria on gestiona el Registre general i, en general, presta el suport administratiu al treball parlamentari de tots els òrgans de la Cambra.
Mercè Arderiu i Usart
La lletrada Mercè Arderiu i Usart prové del món sobiranista. Una prova d’això és que va defensar sense complexes la legitimitat i legalitat del 9N. Arderiu afirmava que la Generalitat té una competència exclusiva en matèria de consultes i que això significa que pot regular-es per complet sense haver de ser objecte d’interferències per part de l’Estat, ja sigui en la seva regulació per establir el seu règim jurídic o per a la convocatòria de la consulta. Ha treballat per la banca privada i experta en dret a Internet així com és especialista en dret mercantil nacional i internacional i dret civil. Va estudiar a la UAB i a Brussel·les.
Esther Andreu i Fornós
La lletrada Esther Andreu i Fornós ha publicat diferents estudis com experta en dret autonòmic des de l’Institut d’Estudis Autonòmics. També és directora de l’Oficina de l’Aran on avalua l’impacte dels projectes i les proposicions de llei relatius a l’Aran, amb la finalitat de considerar si s’adeqüen a les característiques especials de la realitat aranesa, del seu règim jurídic i del seu marc constitucional i competencial. Membre de l’Asociación Española de Letrados de Parlamentos. És docent a la Universitat Pompeu Fabra, amb certa fama de professora estricta (algun text a Internet d’exalumnes seus no en parlen massa bé però sempre hi poden haver alumnes malcriats).
Ferran Domínguez García
El lletrat Ferran Domínguez García és també el director de l’Oficina de Contractació, que té com a finalitat coordinar i assessorar la contractació que té lloc al Parlament de Catalunya amb criteris tècnics i de seguretat jurídica. De fet, és seu un informe d’aquest estiu que advertia que les dietes dels diputats en concepte de despeses de viatge i desplaçament “no són un dret” ni un “complement automàtic”, de manera que aconsellen una interpretació jurídic-fiscal “estricta” per evitar “problemes posteriors”. És professor a la UAB i
Miquel Palomares Amat
El lletrat Miquel Palomares Amat ha estat professor a la Universitat de Barcelona i és expert en dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Ha escrit 9 llibres, diferents articles especialitzats en revistes jurídiques i ha col·laborat en unes altres 9 obres col·lectives. Expert en temes europeus i de la mediterrània.
