El dia a dia a la presó no és fàcil. Menys per a persones innocents. La solidaritat i escalf que la població catalana intenta fer arribar als presos polítics és incansable i lloable. Des de La República hem volgut apropar als nostres lectors com és el dia a dia dels presos a la presó Lledoners perquè se’n puguin fer una idea. Una cosa és clara, segons ha pogut saber aquest diari, “tots 7 s’han integrat a la dinàmica i rutines de la presó” sense problemes. Això sí, desmentint totalment informacions interessades i intoxicadores que provenen de la Meseta, s’ha de dir que els presos polítics no tenen cap privilegi respecte als altres presos: “mengen al menjador del seu mòdul (el 2) com tothom i tenen els vis-a-vis familiars a les mateixes hores i amb les mateixes durades que els altres”.
Els ostatges per part de l’Estat “no disposen de cap altre privilegi tret del d’estar en una cel·la individual” però com altres interns. Aquestes cel·les on viuen donen al “Carrer Major” que és el pati principal que distribueix els mòduls i els separa d’altres edificis. Alguns interns que han estat en cel·les d’aïllament afirmen que quan tornes a veure el “Carrer Major” tens una “sensació de llibertat”. I és que és ample, diàfan i al centre hi ha un petit jardí.
L’avantatge d’aquestes cel·les, malgrat que totes estan insonoritzades, és que són més tranquil·les que les que donen als patis interiors dels mòduls. Les citades cel·les són una mica més grans que la resta, ja que compten amb un espai extra de 50×50 centímetres.
Una presó mediàtica
La presència dels presos polítics a Lledoners ha estat “una alenada d’aire fresc” per al centre penitenciari i pels mateixos interns. “Tant pel seu reconeixement públic com pel seu caràcter afable i amable amb la resta d’interns”. També ha suposat que artistes de renom i companyies teatrals hagin anat a oferir els seus espectacles. “És un no parar de propostes” comenten. Dagoll Dagom hi va oferir el seu espectacle ‘Maremar’, així com hi ha actuat Marina Rossell, Jordi Savall, un cicle de cine amb Ventura Pons i tants d’altres artistes.
Classes de teatre
Un dels membres del Govern legítim destaca per la seva participació en el taller de teatre de la presó. Ell és en Josep Rull i asseguren que “s’ha mostrat com un més, s’ha implicat i ha participat com el primer”.
La Missa dels dissabtes, ara en català
En Jordi Turull, en Joaquim Forn, Josep Rull i “algunes vegades” Oriol Junqueras van a missa els dissabtes. Fins i tot, algun cop els presos polítics s’han avingut a llegir en veu alta les lectures. Val a dir que, des que han arribat els presos polítics, el Mossèn, que ve de Manresa, ara ofereix també la missa en català quan abans sempre era únicament en castellà.
Les classes de natació d’en Raül
És conegut per hom que Raül Romeva és un gran nedador. De fet, mentre era conseller practicava al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, allà on s’entrenen els esportistes d’elit d’aquesta disciplina. Doncs durant l’agost i setembre, amb la col·laboració d’un professor de natació, en Raül ha ensenyat a nedar els interns en un curset, així com n’ha perfeccionat la tècnica als que ja sabien moure’s dins l’aigua.
Curs de lectura amb una diputada d’ERC
També hi ha diferents cursos de lectura. Raül Romeva n’ha impartit un juntament amb la diputada d’ERC al Parlament, Jenn Díaz, on s’ha fet llegir un dels seus llibres: ‘Es un decir’. Una novel·la sobre una menor que intenta superar l’assassinat del seu pare. El curset de lectura també hi ha participat l’escriptora Blanca Busquets.
Les classes d’història de Junqueras i més
Oriol Junqueras imparteix classes d’història que es descriuen com “molt didàctiques i interessants”. El republicà també ha impartit un curset de lectura on s’ha llegit ‘El petit príncep’ i actualment estan centrats amb el llibre ‘Momentos estelares de la humanidad.
Catorce miniaturas históricas’.
Gratitud dels interns: porten llaços grocs
Molts interns mostren el seu suport als presos polítics i llueixen el llaç groc. Malgrat que hi ha algun radical unionista espanyol, de fet, hi ha un pres conegut com ‘el franquista’ la gran majoria de presos consideren injust el seu empresonament: “han sabut fer virtut de les contrarietats. Tenim 7 Mandelas a Lledoners!”.
