Una quinzena de persones celebren digitalment l’aniversari del President Pujol, compartint vivències i visió de futur sobre el país.
Són les 18h de la tarda del 9 de juny. Puntualment s’obre la pantalla del Zoom que s’ha habilitat per felicitar al President Pujol en el seu noranta aniversari. De fet, alguns ja fa uns minuts que hi som, esperant que ens donin accés a aquesta pantalla múltiple en que, de cop, comences a reconèixer rostres de coneguts, amics, i persones amb qui has coincidit, fa més o menys. Somrius, perquè veus que són gent amb esperit crític, amb trajectòria, amb coneixement i raó. Hi ha periodistes, historiadors, advocats, empresaris, persones vinculades l’entitat Tagamanent, històrics que han estat al costat del President al llarg de la seva carrera. Hi van entrant puntualment.
“Mira, aquest el conec”, se sent la veu del President, ajudat per un familiar directe, que ha entrat al Zoom. Sembla que per primera vegada usa aquesta tecnologia. Se’l nota relaxat, content, satisfet de poder retrobar-se amb gent que al llarg d’aquests anys li ha fet costat i que, després de tres mesos de confinament, tornen a saludar-lo. Una corrua de “Per molts anys”, “Moltes felicitats”, “Felicitats, President”, se succeeix. Som una quinzena llarga de persones, no tants. Però els suficients. Homes i dones. Joves i no tant. I el president somriu i saluda cada cop que veu un rostre conegut i li afegeix una mínima anècdota. Amb la il·lusió d’una joguina nova. Després de tot, dels noranta anys i de la crucifixió social dels darrers sis anys, encara hi ha il·lusió als seus ulls.
Parlem durant una hora llarga. Perquè parlar és allò que fa feliç un home de 90 anys que ha liderat un país durant un quart de segle i que li ha dedicat la resta de la seva vida activa, política, social i personal. Parlar, sobretot, del país. Perquè a banda de celebrar l’efemèride, l’interès de l’home i del polític és conèixer l’opinió d’aquells que li fan costat i que l’han acompanyat ara i abans, posar-la en comú, ajudar-lo a analitzar aquesta Catalunya que sobreviu, malgrat tenir-ho gairebé tot en contra. I Vicens Vives ressona un parell de cops en les paraules del President. Clarivident. Un president que de nou clama per endreçar una Catalunya que tenim empantanegada. Els congregats callen. La capacitat d’oratòria de Pujol es manté intacta malgrat tot. Assistim de nou a una profunda reflexió sobre el país i el futur i corroborem que el confinament –l’autoimposat i el recent- no ha passat factura a un cap privilegiat.
Comentem el web https://pujolpresident.cat/ que s’ha habilitat per felicitar-lo i, en aquell moment, els 1714 missatges que han arribat. Xifra congelada per a refermar el referent històric i que ràpidament pujarà a més de 2000. Referents. Allò que cal mantenir i tractar amb la justícia històrica i respecte que mereix. Que cal despullar de demagògia, falsedats i interessos particulars. L’hora s’allargassa, no hi ha pressa ni pel President ni pels que escolten, comenten, somriuen, apunten, analitzen.
I de nou, es parla del que toca.
