El Regne Unit ha demanat una aliança de deu democràcies per desenvolupar 5G i altres tecnologies. Ha pres aquesta posició després d’una disputa amb la Xina sobre la tecnologia 5G que proporcionarà la companyia xinesa Huawei. El Regne Unit ha plantejat objeccions sobre Huawei, ja que creu que la Xina podria fer servir aquesta tecnologia 5G per espiar altres països.
A més del país proposant, l’aliança inclou els altres membres del G7: Estats Units, Itàlia, França, Alemanya, Japó i el Canadà, a més d’Austràlia, Corea de Sud i l’Índia. Aquesta proposta està destinada a reduir la dependència de la Xina i a desenvolupar tecnologies alternatives.
Si bé la proposta del Regne Unit es limita a l’àmbit del desenvolupament tecnològic, és important considerar el que suposa com a desafiament per a la Xina. I també és important considerar si una resposta limitada pot ser suficient per encarar aquest desafiament.
Ara mateix planen dubtes sobre la COVID-19 i està pendent d’establir-se el paper de la Xina en la propagació de la pandèmia. Això és una tasca primordial per al món i més si, simultàniament, la Xina està promovent més desafiaments en altres fronts. En mig de l’emergència sanitària, la Xina ha canviat lleis fonamentals per a l’estatus de Hong Kong, ha apujat el to de disputa amb Taiwan, està enfrontada amb l’Índia i amb el Japó, continua amb l’expansió estratègica al Mar Meridional de la Xina i està en guerra comercial amb els Estats Units i Austràlia.
Seria un error considerar la qüestió del 5G com un problema a curt termini o limitat a un sector concret. La Xina està compromesa en l’expansió econòmica i estratègica durant els últims anys ha desenvolupat la iniciativa, llençada l’any 2013, de la “Franja i la Ruta (de la seda)” o “Belt and Road Initiative” (BRI, per les sigles en anglès). Des de llavors, ha augmentat la seva influència a l’Àsia, a l’Àfrica, a Europa i Amèrica del Sud a través d’inversions en projectes d’infraestructura i de cooperació en seguretat amb diversos països, com la base militar a Djibouti. Des del 2013, la Xina ha expandit constantment la seva influència a tot el món.
A conseqüència d’aquest ascens de la Xina, els països democràtics han de considerar també iniciatives per a contrarestar el gegant asiàtic. Mentre que expandeix la seva influència, la Xina ha desafiat constantment als Estats Units, que paral·lelament, ha estat reduint la seva presència militar al Mar Meridional de la Xina i a l’Orient Mitjà. Un altre punt important és que la majoria dels països del grup que ha proposat el Regne Unit han estat democràcies inestables en els últims anys. Excepte els Estats Units i l’Índia, països com Austràlia, Itàlia, Corea del Sud, i també hi inclouríem el mateix Regne Unit, han tingut governs inestables en els últims anys. Si bé la política exterior de qualsevol país no canvia molt ràpidament, es necessita un govern estable per a la implementació reeixida de la política exterior i la manca de governs estables també és una raó perquè els països revisin la seva participació en els assumptes mundials.
Per formar una aliança contra la Xina, és important considerar la relació de cada un dels països d’aquesta aliança amb la Xina. També cal considerar si cada país veu les relacions que hi té de manera bilateral i igualitària. Tot i tenir disputes amb la Xina, tots els països poden no estar preparats per a enfrontar-s’hi.
La Xina té importants compromisos econòmics amb tots aquests països democràtics, inclosos els Estats Units, i hi ha invertit molt. Ha desenvolupat les seves capacitats i ha expandit la seva influència amb molt d’esforç i tenacitat i està assolint omplir el buit deixat pels Estats Units i altres potències occidentals en àrees econòmiques i estratègiques. El resultat és que potències mitjanes com l’Índia, Austràlia, Japó, Corea de Sud i fins i tot el Vietnam han de competir amb la Xina.
Els països democràtics necessiten també desenvolupar una estratègia coherent per presentar-se com una alternativa a la Xina. Però per a això és necessari mirar més enllà d’objectius limitats com és el de la tecnologia 5G.
La proposta de Regne Unit és un pas molt ambiciós, és una bona iniciativa, però és ben cert també que cal contrarestar la contínua expansió econòmica i estratègica de la Xina i els països democràtics haurien d’arribar a un consens i formular una estratègia a llarg termini. També seria necessària una participació igual i activa de molts altres països, per no dir tots que un enfocament fragmentat no donarà resultats i és per això que la Xina ara mateix està guanyant la partida.
Niranjan Marjani és un analista polític i investigador de Vadodara, Índia. @NiranjanMarjani
