Xantatges insuportables

Esquerra Republicana encara el mes de novembre, en concret el dia 30, elecció de la nova direcció, en una situació ben confusa, tirant d’eufemisme. Per una banda, els resultats electorals demostren que una part significativa del seu electoral li ha girat l’esquena; per l’altra, l’estructura en B, o alternativa, ara ja no sabem si del conjunt de la direcció o només de l’àrea comunicativa, enfronta els militants a la certificació de conductes que tenen poc a veure amb els principis ètics dels que havien fet gala habitualment.
Ambdues qüestions, la pèrdua del suport electoral i l’existència de conductes poc o gens ètiques, per se són prou importants; de fet, al llarg dels mesos ambdues han estat tractades i opinades sovint, habitualment des de perspectives que miren d’amagar alguna de les dues qüestions. Semblaria que hi ha una voluntat d’excloure del debat el punt que resulti més problemàtic per a la part opinant. Però no es posa l’accent en el tema més important a hores d’ara, tal i com s’ha plantejat la configuració de la nova direcció republicana, escollida de manera prèvia al disseny del nou projecte i les noves estratègies que els republicans han de presentar al país. Un tema de credibilitat i confiança en l’equip escollit el 30 de novembre que només pot venir de donar a la militància tota la informació sobre el succeït els darrers anys.
En aquest sentit, no ha hagut per part de la direcció actual i de la candidatura promoguda des del sector proper a la secretaria general, una resposta ni contundent, ni resoltament aclaridora. Afirmar que les paraules de Junqueras són discutibles com manifesta Xavier Godàs, , o com va dir en RAC1 el Molt Honorable Pere Aragonés, que Junqueras havia estat informat de les decisions més “rellevants” que prenia l’organització, no esvaeix cap dubte, en tractar-se de termes de matís. Quelcom discutible no és, necessàriament, fals; la rellevància o no d’un fet dependrà del punt de vista de qui qualifica els actes. I si afegim que les proves que presenta Xavier Vendrell en declaracions explosives i destraleres a CatRàdio són que “ell ho sap “ja tanquem el cercle dels despropòsits.
Però el més greu de cara una consulta efectiva rau en les declaracions de la secretaria general del partit. Afirmar que hi ha informacions que posseeix que no farà públiques fins que deixi el càrrec, esdevé un xantatge insuportable. Dit clar i català, si aquesta informació existeix els militants de l’organització hauran d’anar a votar sense el coneixement íntegre i real del que ha passat al si de la seva organització i si la nova direcció no s’ajusta a la voluntat de determinades persones tindran damunt seu una espasa de Damocles. En cas que la informació no existeixi o sigui poc rellevant , hom continuarà jugant a les insinuacions insidioses que només cerquen desautoritzar una candidatura, la que es considera, amb raó o sense, principal adversari.
Esquerra Republicana de Catalunya no és un peó menor en el tauler de la política catalana; el seu projecte de construir una esquerra nacional, treballat i debatut durant dècades, ha arribat a articular al seu darrere centenars de milers de votants i ha esdevingut una pota significativa del sistema de partits i dels eixos sociològics del país. La configuració de la seva futura executiva , així com la formulació de les estratègies de futur, no poden dependre de l’escamoteig d’informació, de la informació esbiaixada o de la informació com a xantatge. Sense la reconstrucció de l’eix dels valors republicans, l’ètica , l’honestedat i la transparència, els eixos nacional o social que representa la formació resten orfes.