Segurament és un impossible, però ningú me les llevarà les ganes que avui la selecció espanyola de futbol perdi davant la selecció de Kosovo. Per un motiu molt important: a l’esport qui fa trampes no es mereix guanyar.
I fa molts anys, per no dir des de sempre, que Espanya va fent trampes, però centrem-nos en el cas d’avui: primer fent el ridícul intentant desmerèixer el contrincant i negant l’evidència que avui juguen per decisió esportiva de la federació internacional, a més sota l’amenaça d’expulsió, contra la selecció d’un país que va guanyar-se la seva independència democràticament i que el nacionalisme espanyol no vol reconèixer per evitar que Catalunya faci el mateix.
Si Kosovo té dret a la independència, com no l’ha de tenir Catalunya? És el que temen a la Moncloa, governi el PP, Podemos o el PSOE. No poden acceptar la independència de Catalunya i per això fan la rebequeria de no reconèixer Kosovo. Avui Catalunya i el seu govern haurien de ser solidaris amb Kosovo i avui els mitjans públics catalans haurien de mostrar-se favorables a Kosovo i denunciar el mal perdre d’Espanya, malgrat que hi hagi jugadors catalans, obligats a jugar.
Espanya no sap perdre i va practicant el joc brut contra el reconeixement internacional de les seleccions catalanes. Va pressionar, i molt, contra el reconeixement de l’hoquei català, esport en el qual som de les primeres potències mundials i, lamentablement, avui ni tan sols tenim una mínima estructura d’estat que treballi a favor de les seleccions catalanes. Ara mateix, la Plataforma pro Seleccions Catalanes està liquidada, inoperativa i esperem que el nou govern de Catalunya recuperi aquesta estructura d’estat, que ens va il·lusionar, mobilitzar i que avui està pel camí del cementiri.
