Comença a ser hora de guanyar i de batre rècords. Per això, aquest 10 de novembre toca votar qualsevol de les tres opcions independentistes que es presenten. Per què?
Les enquestes donen per gairebé segur que els tres independentistes podrien sumar més de la meitat dels escons en joc. Això seria la primera vegada que passa en unes eleccions espanyoles.
Això no vol dir que haguem de tenir esperances que els partits trobin l’esperada unitat d’acció després d’haver desat la declaració d’independència al calaix. En realitat, és molt probable que el paper dels independentistes sigui bàsicament marginal al proper Congrés dels Diputats, sobretot si el PSOE i el PP arriben al pacte de no agressió que tota l’elit madrilenya desitja.
Per què prendre’s la molèstia, doncs? Perquè és l’únic lloc on demostrar que tenim raó. A Hong Kong, el sistema polític es basa en candidats prèviament aprovats per Pequín. Aquí tenim la sort que cada cop que hi ha eleccions li podem recordar al món que, encara que els partits continuïn perduts en els seus propis laberints, l’independentisme continua aplegant el centre polític del país: a les urnes i al carrer.
Els propers mesos, l’independentisme s’haurà de moure bàsicament al carrer. I si penses que qualsevol de les vies que s’han provat darrerament és l’adequada –acampada massiva, crema de contenidors, boicot al Rei, etc…- només podràs exercir-la amb legitimitat nacional i internacional si hem demostrat que l’independentisme continua creixent. Ho vulguis o no, ens comptaran, i els números de les manifestacions es poden manipular, però les urnes –de moment- no.
Dit d’una altra manera, hem de demostrar que el bloqueig nacionalista espanyol és el que provoca els aldarulls al carrer, i no al revés. Per poder mantenir-nos dempeus al carrer, necessitem que els gràfics del 10 de novembre ens donin la raó.
