Dirigeixen les seves vides per a optimitzar el seu nivell, democràcia, llibertat, justícia social, dignitat… o es conformen amb el que els permetin… encara que els castigui severament? Van cap a la llibertat… o cap a la passivitat, resignació, l’engabiament?
Experiment Seligman.
Va ser psicòleg i escriptor. Va fer importants aportacions. No hi ha espai aquí per a desenvolupar-les. Detalls. Va experimentar amb gossos en gàbies separades A i B. Tots rebien petites descàrregues elèctriques. El grup A podia pressionar una palanca que les evitava. Van aprendre ràpidament. Els del grup B no tenien pel que les anaven assumint amb resignació, com una cosa “inevitable”.
Van ampliar l’experiment. Tots en una sola gàbia amb una petita tanca que permetia saltar i evitar, així, la descàrrega. El grup A botava immediatament. Els del B, romanien passius, resignats. Havien perdut la seva capacitat o voluntat de reacció, alliberament. Van modificar: van obrir la gàbia. Els gossos de la A ràpidament van sortir. Els del B romanien immòbils… i sofrint. A aquesta actitud se’n va dir “indefensió apresa”. Posteriorment, es va aplicar un procés similar amb persones. Es repetien les conclusions. Hi ha “indefensió apresa” quan les persones es resignen a una situació negativa perquè creuen que és la menys dolenta, que no hi ha sortida, solució possible. Què predomina entre els votants a Catalunya?
Transició (?)
Es va dir així. Ho va ser? Retorn de Tarradellas. Constitució: “Catalunya: nacionalitat”. Gran expectativa democràtica. Primer Estatut. Es va complir? No. Pressupostos de tota mena incomplerts. Transferències molt lentes i “pagant” pel que era un dret. Es feia costat al govern de torn “a canvi” que transferís una cosa de la qual era la seva obligació. Segon Estatut: inconstitucionalment anul·lat. Avui, Catalunya està sense Estatut. És colònia, territori intervingut. El dèficit per l’espoli creix anualment. Nen Becerra ho situa ja en uns 300.000 milions de €. La llista de “descàrregues elèctriques” és molt llarga. Hi ha suficient reacció?Va haver-hi resposta l’1.0. La societat es va situar: grup A, per la independència per a evitar els creixents càstigs. Grup B: els dependentistes, per continuar sent castigats, espoliats, explotats, menyspreats.
L’independentisme va buscar la palanca mitjançant el més democràtic que existeix: un referèndum. Saltar la tanca. La independència. El dependentisme, ja submís total, accepta una situació que els castiga exactament igual, en tot, que als independentistes. Què guanyen…? Hi ha autonomistes. No han après res?
Què ofereix l’Estat espanyol? Segueixen les “descàrregues” a “tots” els habitants de Catalunya: Ni una sola proposta que les pal.lií, elimini. Discriminació en finançament, asfíxia econòmica. Xantatge per a trasllat de seus, no fa costat a indústries capdavanteres a Catalunya, etc. Incompliments de tota mena. Es mantenen els càrrecs per “ser demòcrates”. Continua la violència judicial, policial, econòmica, cultural.
Govern espanyol: “El procés s’ha acabat”. Pur despotisme il·lustrat! Menyspreu a més 2.000.000 milions de votants! Es deixa d’imposar el castellà per via judicial? Es respecta el que decideixi el Parlament català? La llista és llarga. ” Descàrregues” en tots els camps!
Preguntes oportunes
Volen “tots” els habitants de Catalunya viure amb el nivell de vida que poden i mereixen pel que generen? Segur! Desitgen viure en un veritable Estat de dret, de democràcia real, de llibertat? Se suposa que sí. Es diuen republicans, però secunden, encobreixen, a una monarquia de pèssim balanç, exemplaritat, eficàcia. Es diuen demòcrates, però donen suport a un Estat en què cap Estament és equivalent als dels Estats referents en democràcia. Continua descendint. Etc. Reacció… o resignació, indefensió apresa… cap a la depressió col·lectiva?
Quines proves existeixen que els partits espanyols a Catalunya siguin els qui més i millor defensen aquests objectius… per als qui viuen, tributen, treballen, a Catalunya? Cap. Què justifica que tinguin militants i votants que triïn als qui no els protegeixen, representen? Han estat tan abduïts que ni reaccionen per a evitar el càstig, per a unir-se als qui busquen llibertat, qualitat de vida, democràcia; el millor per a tots i les seves famílies…? Realització o indefensió apresa, conformisme, masoquisme…?
Qui demostren aquesta actitud de resignació total… o còmplice? Tots els partits dependentistes, grans patronals, grans sindicats, universitats, col·legis professionals, mitjans, que “callen, per tant… atorguen”. Els molts votants que volen continuar sent dependents, castigats, colonitzats, menyspreats. Els independentistes que es desanimen i creuen que no hi ha res a fer… Sí que cal fer!
Segons Seligman, la passivitat, la indefensió, genera incapacitat, tristesa. Això és avantsala de la depressió. Van els habitants de Catalunya cap a la depressió col·lectiva…? Els gossos, van reaccionar. Els catalans, reaccionaran…?
Montesquieu: “No existeix tirania pitjor que l’exercida a l’ombra de lleis amb aparença de justícia”.
Gaudí: “Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear una Catalunya política justa, honesta i regenerada”.
Des de la coherència democràtica… què fer? Permetre ser castigats, seguir engabiats, rebent “descàrregues” resignadament? Anar cap a la depressió social, política, econòmica, identitària… o… reaccionar cap a la llibertat, el millor nivell de vida, dignitat, llibertat per a cada votant, la seva família… que Catalunya independent podrà oferir a “tots”?
No es tracta de què fan “els altres”. Es tracta de què “fa” cadascun: Realització o…depressió? Què tria, fa, vostè, lector?
Què és el coherent…?
