Una característica de l’ésser humà és la seva capacitat de “pensar” el seu futur. Aplicat en tot el seu potencial per dirigents, votants, a Catalunya? Ho “dissenyen” i materialitzen els votants… o esperen que “algú” ho faci? Serà el “millor” futur que mereixen, poden…? El normal és que cada persona, mínimament responsable, tingui una visió “positiva” del seu propi futur. Algunes, PREGUNTES OPORTUNES…
Quina VISIÓ predomina avui a Catalunya, per als seus habitants?
“El futur depèn del que fem en el present”. (Gandhi)
Viktor Frankl, en el seu llibre “L’home a la recerca de sentit”, explica la seva experiència en un camp de concentració nazi on va perdre a tota la seva família. Situació desesperant. Era psiquiatre. Ajudava. Quan algú anunciava suïcidar-se, Frankl investigava la seva vida i què faria si fos lliure. Animava als seus confidents a “tenir una visió positiva del seu futur”. Això impulsava a sobreviure, a afrontar les duríssimes experiències. Ensenyament clar: “VISIONAR un millor futur és fonamental per a materialitzar-lo”.
Missió, Visió, en Planificació Estratègica
Com a consultor, he assessorat, ensenyat, a elaborar Plans Estratègics. Els dos primers conceptes són MISSIÓ: “raó de ser, per què, per a què” existeix l’organització, empresa” També, un país. VISIÓ: Concretar “com vol ser, estar, en el futur prefixat”.
Barker: “Correspon als líders elaborar i materialitzar una visió estratègica de futur” Exigeix: “observar, analitzar, la realitat, escoltar els de dins cara a elaborar una VISIÓ de futur, positiva, ambiciosa, rigorosa, optimitzadora, il·lusionant, estimulant, encoratjadora”. Quins líders ofereixen “això”, avui, a Catalunya?
Quina MISSIÓ i VISIÓ a Catalunya?
Quina és la RAÓ de ser de Catalunya? “Ser” tot el que pot per la seva història, identitat, generació de riquesa…, o ser un “territori intervingut” per Espanya, una “colònia” espoliada, explotada, menyspreada, castellanitzada?
Quina és la MISSIÓ dels dirigents de “tots” els seus Estaments: polítics, patronals, sindicals, organitzacions socials, etc.? Contribuir a aquesta optimització… o col·laborar en la submissió, pèrdua d’identitat, benestar, llibertat? Què demostra la realitat…?
Barker; “la visió determina el destí, fixa el rumb, el “nord”. Concreta què, com, quan, quant… es vol aconseguir en un futur fixat.
Quina “visió” tenen els dirigents espanyols per a Catalunya? Que hagi perdut totalment la seva identitat, cultura, llengua, valors? Que sigui la “locomotora” de l’economia espanyola, la gran generadora de riquesa productiva, però sense capacitat de decisió per, per a si mateixa? Ho sembla!
Quina “visió” tenen els polítics a Catalunya, “PER A” Catalunya? Contribuir a aquesta submissió, colonització…, o evitar-la i “veure” en poc temps a “tots” els habitants gaudint d’un molt major i millor nivell de vida, democràcia, serveis socials…?
És fàcil posar “noms” concrets als “protagonistes” dels qui fixen la MISSIÓ, actuen en funció de “la seva” VISIÓ. Què demostren els fets, la realitat, la història, avui…?
Qui tenen un projecte coherent amb la RAÓ DE SER de Catalunya per a “tots” els habitants que desitgen optimitzar la seva qualitat de vida, democràcia, serveis socials; “el millor” per a les seves famílies? Qui ofereixen una VISIÓ de futur, positiva, ambiciosa, rigorosa, optimitzadora, il·lusionant, estimulant, encoratjadora?
I els votants?
Són els que trien als líders!, encara que la seva actuació demostri que no ho són en absolut. Això qualifica als seus electors.
“La millor manera de predir el futur és creant-lo”. (Drucker)
Barker: “les grans nacions històriques ho van ser perquè tenien una visió positiva del seu futur”. Analistes de Desenvolupament Organitzacional, posen com a exemples al Japó, Alemanya. Ouchi explica la “Teoria Z”. Van perdre la guerra, però els seus habitants tenien una “visió positiva” d’ells mateixos i, avui, són països líders en desenvolupament, democràcia.
PREGUNTES OPORTUNES als votants.
Quina és la seva MISSIÓ com a tals? Quina VISIÓ tenen per a ells, els seus negocis, professions, per a les seves famílies!? Són els principals responsables. Trien als dirigents que siguin coherents amb la seva MISSIÓ com a veritables “representants”; que els ofereixin la millor VISIÓ DE FUTUR… o es limiten a ser súbdits, “cecs/sords/muts”, d’un descarat despotisme il·lustrat, encara que els perjudiqui moltíssim? Protagonitzen, s’impliquen, en el seu propi destí… o esperen que uns altres el decideixin?
Lincoln: “No pots escapar de la responsabilitat del demà evadint-la avui” Actuen de manera “responsable” tots els votants a Catalunya?
Barker: “Una visió de futur sense acció, és somiar desperts. Acció sense visió concreta, és energia perduda. Només una VISIÓ amb una ACCIÓ coherent pot canviar el món”.
Somien els votants a Catalunya el seu millor futur? Actuen coherentment per a materialitzar-ho?
“El futur té molts noms. Per als febles és l’inassolible. Per als temorosos, el desconegut. Per als valents és l’oportunitat”. (Víctor Hugo)
Què són els votants a Catalunya? Febles, temorosos, valents…?
Quins són els seus somnis? Beneficis de la independència o perjudicis de la dependència? Quins les seves “actuacions”?
Cara per al millor futur de les seves famílies, quina és la MISSIÓ, la VISIÓ de cada votant…?
Per coherència democràtica, què HA DE FER…?
