A quina “casta” pertanyerien els habitants de Catalunya si visquessin a l’Índia? Hi ha coherència entre el seu potencial i la seva realitat…?
“Castes” índies.
Bramans: Éssers “superiors”. Saben, orienten, eduquen. Chatrias: Governants, polítics; els guerrers. Vaishyas: comerciants, artesans. Shudras: pagesos, treballadors.
PREGUNTES OPORTUNES:
Aplicat a Espanya?
Bramans: el “estat profund”. “El superior”, inaccessible. Dicta, imposa, manté l’essència de l’Espanya “una”, castellana, castellanitzant, excloent, colonitzadora.
Chatrias: Monarquia. Partits polítics, Estaments constitucionals, judicials, exèrcit, cossos policials. Legislen, governen, jutgen, sentencien. Imposen lleis que respecten ells mateixos? Exigeixen la “essència” fixada pels Bramans. Què demostra la història d’Espanya i més en l’anomenada “transició”?
Vaishyas: comerciants, artesans. Tot el teixit empresarial en els tres sectors.
Shudras: Milions d’empleats, treballadors, en molt diferents nivells d’organigrama, però tots “assalariats”.
Catalunya, depenent d’Espanya, en quina casta la situaria un votant amb objectivitat, criteri propi?
Bramans: Té Catalunya Bramans? Exerceixen influència, “pes”, almenys: “presència”, de Catalunya, en la casta superior, en el “estat profund” d’Espanya? Què demostra la realitat de la dependència? Actuen “tots” a Catalunya, perquè els seus habitants, gaudeixin el molt i bo que poden… o fan costat als Bramans espanyols per a una creixent i progressiva anul·lació de la identitat catalana, la seva història, llengua, cultura, valors, per a integrar-la en la de l’Espanya castellana? Què succeeix quan sorgeix un Braman “de, per a”, Catalunya? Què demostren els fets objectius?
Chatrias: Com qualificar als successius governs catalans, partits polítics, Estaments judicials, patronals, sindicals, organitzacions civils, en la seva actuació a Catalunya? Defensen “tots” la seva història, valors, cultura, llengua, identitat, generació de riquesa, desenvolupament, lideratge en tants camps positius? Optimitzen la democràcia, el nivell de vida, la llibertat, els serveis socials, de “tots” els qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya?
“Teòricament”, Catalunya té Parlament, govern, partits. De veritat? Tenen poder “real”? Representa i defensa aquesta “casta” governant, política, a la societat catalana “davant” l’Estat espanyol… o a aquest davant la societat catalana?
Des de fa anys, dos clars segments: partits espanyols “a” Catalunya. Què demostra que “governen, actuen” per i per als qui els van votar? Exigeixen, s’enfronten, a la “casta “chatria” governant espanyola en defensa dels catalans? Aquí estan els fets.
Partits autoqualificats “independentistes”, ara nacionalistes o autonomistes. Governen coherentment com a “estadistes” a Catalunya o incompetents “partidistes” que no sols no s’uneixen, sinó que s’exclouen entre si? Quan sorgeixen líders que, veritablement!, volen aconseguir el millor per a la gent de Catalunya, com reaccionen els altres membres de la casta “chatria” que són dependents, representants, d’Espanya a Catalunya? Quins membres de la “chatria” a Catalunya, “lideren, ofereixen units, el millor projecte per a tots els seus habitants… i qui ho impedeixen, formen part de la espanyola…? Una anàlisi objectiva de cada partit, Estament, patronals, sindicats, organitzacions civils, què demostra?
La casta chatria índia la componen també els guerrers. Catalunya no té exèrcit. Té policia autonòmica brillant en molts aspectes, altament qüestionada en altres importants. Fins per a comprar munició per a les seves armes ha de demanar permís a l’Estat espanyol! De qui depèn…?
En quina “casta” se situa, llavors, la societat de Catalunya?
Realitat objectiva: Catalunya: 16% de la població genera el 19% del PIB espanyol, el 25% de les exportacions. Aporta 60.000 milions € anuals. Rep 40.000. La UE la considera “motor econòmic d’Europa”. La situa en la “banana daurada”. És la major concentració industrial del sud d’Europa. La major font de riquesa productiva per a Espanya, líder en molts sectors de l’economia industrial espanyola. Ara, en tecnologia, innovació, etc. Decideix en funció de la seva aportació?
És fàcil situar-la en les castes: Vaishyas pel seu ampli i diversificat teixit empresarial. Shudras: Milions d’empleats, treballadors, de reconeguda competència. Situació real? Espoliats: 300.000 milions de € acumulats des de la transició segons Niño Becerra; colonitzats, maltractats, explotats, menyspreats, econòmica, política, democràtica, cultural, identitariament. Sense Estatut!
Molts indicadors suggereixen que Catalunya podria ser independent, pròspera, lliure, amb molt bons serveis socials per a tots en forma de moderna república europea. Podria tenir “Bramans” propis amb “valors” orientats exclusivament a la seva societat; “Chatrias” competents, amb un projecte majoritàriament acceptat en benefici de “tots”.
Però…, es vota “ser castes inferiors”. Uns, per la seva “hispanodependència“ identitat, ideologia, “partitdependència”. Uns altres, dividits!, per la seva incompetència per a generar, votar, líders “estadistes” i de “equip”, en favor dels beneficis de la independència per a totes les empreses, professionals, famílies, a Catalunya.
A l’Índia, són inamovibles. A Catalunya també? Incapacitat o resignació del destí? Responsabilitat dels polítics o dels votants?
Gandhi: “Si els qui governen són uns idiotes, és perquè els qui els han triat estan ben representats”.
Per què ser “casta” inferior a Espanya en lloc d’un país totalment pròsper, independent…?
“Sé el teu propi palau o el món serà la teva presó” John Donn.
Des de la coherència, dignitat, democràtica, què SER…?
