Primeres reflexions
Sense la CUP, no seria president Carles Puigdemont.
Sense Carles Puigdemont no haguera estat possible el referèndum de l’1-O.
I si no és per la jugada del MHP Puigdemont, haguéssim perdut unes eleccions anticipades autonòmiques, perquè com li diu Sergi Sol l’11 de juny de 2016 al president legítim encara sense sacrificar, quan ell ja ha demanat una qüestió de confiança és: “ha estat una gran jugada. No podem anar a eleccions de cap de les maneres perquè les haurem perdut. Hi havia el risc de no obtenir una majoria clara a favor de la independència i si CDC i ERC anéssim per separat per més que probablement esquerra faria millor resultat que Convergència, la suma no serviria de res. No podem anar a eleccions. El president ha de superar la moció de confiança i l’hem d’ajudar… ”
Això són pinzellades del llibre que estic llegint, “M’explico” del MHP Puigdemont, que tots esteu llegint o al menys heu comprat, perquè tot i que diuen que l’entrevista a TV3 ha tingut igual o menys espectadors que l’entrevista de Junqueras, el cert és que pot ser el llibre més venut des del principi de la història de Catalunya, i tots sabem com alguna cosa no quadra quan les enquestes el suspenen, i a l’únic candidat que aproven de tot el Marc parlamentari és Oriol Junqueras.
I algun dia ens haurem d’aturar, a explicar, qui fa les enquestes, per què les fa, i que se n’espera d’elles.
El que és evident és que #juntsxsi es va crear per tenir un ritme molt més lent per arribar a la independència i el fet que la CUP modifiqués el lideratge de Convergència va esdevenir posar la primera marca en el full de ruta de la mà del president Puigdemont.
Vaig per la pàgina 153 i en queden moltíssimes més per llegir, on hi haurà encerts errors, venjances, manipulacions, enveges i una mica de tot, junt i barrejat, però el que no em sorprendrà de les pròximes 524 pàgines que em falten per llegir, és que tothom es va sorprendre del personatge de Carles Puigdemont. Ell era la peça que no va quadrar en aquell procés independentista a llarg termini, i ara el poble cometrà un greu error si després que els partits tornessin a manipular el full de ruta, el president Puigdemont està creant un partit que tots han demanat per activa i per passiva (i no dic que sigui fàcil de fer), per la confrontació amb l’estat, per accelerar el procés, i per aprofitar els guanys amb el sistema judicial que hem aconseguit a Europa. Deixar-lo sol ara, o no ajudar-lo a crear aquest partit únic i transversal, on entren totes les ideologies per arribar a la independència de Catalunya serà un pas enrere definitiu.
El que sí que vaig tenint molt clar és que la CUP (individualment, tenen altres expectatives) només volen una trencadissa del sistema. Esquerra Republicana només vol arribar el primer allà on sigui, trigui el temps que es trigui. L’antiga convergència s’està vertebrant entre Units per avançar, Lliures, PNC, PDeCAT i vés a saber quantes excisions més per anar un pas endavant, però el dos més enrere, perquè com ERC, s’estimen Espanya i hi tenen molt vincles econòmics amb ells. Però el MHP Puigdemont que pel que ja intuïa llavors i llegint el llibre cada dia tinc més clar, és que és un independentista de pedra picada, que va veure una finestra d’oportunitat, i va voler agrupar tots els partits en un full de ruta viable on va creure que hi havia un moment adequat. Jo em creia que ell estava allà per fer això, i ell m’ho confirma al llibre, que no volia ser un candidat autonòmic, que venia a cremar i a cremar-se i crec que fins ara ho ha complert, malgrat tot el bloqueig incansable dels socis de govern. Alguns podran creure que és molt independent, alguns diran que va tirar endavant una cosa que els partits no estaven preparats; però el que cert és que la gent sí que ho estava de preparada, o almenys, això creia.
Queda molt per explicar, queda molt per llegir, però que aquest camí el farem junts em queda més clar que mai.
#Continuem
