Seguim oblidant l’1-O i només d’aquesta manera s’entén com el govern cau en la trampa del nacionalisme espanyol a l’hora de les grans decisions. Fins ara teníem clar que la independència era possible en els anys que vénen i també teníem clar que només demanaríem organitzar uns jocs olímpics si els fèiem com estat independent reconegut. També que ho proposaríem després d’un ampli debat sobre què ens aporta per al bé comú i, sobretot, per als Pirineus.
I de sobte, per la porta del darrere, en uns moments que no tenim full de ruta independentista i sense res acordat per quan la taula del diàleg fracassi (ho sap tothom, partits i líders independentistes) demanem al Comitè Olímpic del país veí que ens aculli en demanar uns jocs compartits amb el govern aragonès: uns jocs en clau nacional espanyola i quan la Plataforma Pro Seleccions Catalanes està en liquidació. On és la reivindicació de les seleccions catalanes reconegudes?
Ens manca un relat de país. Fa uns anys teníem clar l’objectiu de la independència, però ara una bona part dels líders independentistes, amb l’excusa d’ampliar la base fins a l’infinit, tornen a reivindicar el peix al cove que va popularitzar el president Pujol. Avui el govern demana uns jocs olímpics nacionalment espanyols. Demà una ampliació de l’aeroport sense ni tan sols demanar-ne la gestió. D’aquí poc estarem suplicant un nou model de finançament.
La independència, derrotada per la repressió. O posem de nou la independència en el centre del relat i com a objectiu prioritari, al davant de totes les altres qüestions per llamineres i importants que siguin, o serem liquidats dins d’una Espanya molt propera als pitjors nacionalismes de segle passat i molt llunyana a ser una “democràcia avançada”.
Si els espanyols veuen que els catalans som fàcil d’enganyar amb promeses buides i en clau nacional espanyola, quin al·licient volem que tinguin en cap mena de negociació, si a tot els diem que si i, si cal, cridant “Viva Espanya.”? Hem d’arraconar la independència per unes propostes més o menys atractives? Uns jocs olímpics nacionals espanyols o una ampliació inviable de l’aeroport no poden ser motius perquè Catalunya acoti el cap dòcilment cap a Espanya.
Les coses s’han de fer en ordre: guanyem primer la independència; després ja decidirem si ens governa l’esquerra, la dreta, o el centre i, finalment, ja decidirem si fem uns jocs olímpics amb les Illes Balears, la Catalunya Nord o el País Valencià. Primer la nostra llibertat i després tota la resta.
