La nostra societat ja no és com la del segle passat. No només en termes tecnològics (internet, big data…) sinó també socials. Al 1919 els treballadors de la Canadenca van declarar una vaga indefinida que no només va aturar l’activitat de l’empresa sinó també l’economia del país. Avui, cent anys després, probablement la població ocupada sigui la que ho té més difícil per aturar l’economia d’un país. Però hi ha alternatives, simplement hem d’entendre que al segle 21 les lluites socials no s’han de fer com al segle 20.
Qui fa vaga no cobra, i qui més qui menys està entrampat amb despeses recurrents: la hipoteca, el lloguer, l’escola dels nanos… Per això, per moltes simpaties que generi, és difícil que una vaga tingui un seguiment massiu. I fer una crida a una vaga indefinida està destinat al fracàs. Però potser no calen vagues…
Actualment a Catalunya hi ha un milió i mig de jubilats, el 20% de la població. I l’esperança –i la qualitat- de vida no tenen res a veure amb les de fa 100 anys. L’any 2019 els jubilats poden bloquejar carreteres, aeroports, el que calgui, i aturar un país… sense fer vaga, sense perdre la pensió d’aquell mes.
I si als que “ja no” són població ocupada hi sumem els qui “encara no” ho són (els joves, perquè l’edat la que ara la gent s’incorpora al mercat de treball no té res a veure amb la que ho feien al 1919) i els que “ara no” (els aturats), per a cap dels quals la mobilització comportaria la pèrdua dels ingressos mensuals, veurem que –a diferència del que passava al 1919- qui realment pot aturar un país és justament la població que no està ocupada. Perquè són molts, i perquè no s’hi juguen el sou.
Quim Bosch @quimbosch
