Comencem un nou curs polític marcat, especialment pel bon ritme de vacunació, que de ben segur ens acostarà, cada cop més, a la normalitat en les nostres relacions.
Iniciem aquest nou curs polític amb un govern que ens il·lusiona, amb un President republicà en qui hem posat molta confiança i també expectatives. Tenim feina, i ganes de fer-la!
Anem deixant enrere les conseqüències d’una pandèmia que ha afectat arreu, però especialment a l’Alt Pirineu i l’Aran, on també ha servit per ser capaces de cridar l’atenció: ocupem el 20% del territori, però no arribem a l’1% de la població de Catalunya. I això que semblava que poc importava al país, ha passat a ser una de les prioritats del Govern de Pere Aragonès, fent política i fent gestió, també territorial.
La gent del Pirineu i l’Aran hem entrat a l’agenda del Govern, ara però cal materialitzar-ho:
Començant pel desplegament immediat de la vegueria, i continuant per la millora de les vies de comunicació, especialment les transversals que uneixen totes les ciutats i viles pirinenques. En la implantació de la fibra òptica a tots els nuclis de població, perquè tothom tingui les mateixes oportunitats, visqui on visqui. En la diversificació i també en el repensar els models econòmics. En un habitatge assequible pels residents. En fixar la població jove al territori, retenint el talent a casa nostra. Sense oblidar la mirada de gènere en totes les accions que es facin al Pirineu i arreu, també en el desplegament del Departament d’Igualtat. En uns serveis socials adaptats a la realitat pirinenca, prioritzant l’atenció a les persones i l’accés universal als serveis públics.
Una sèrie de millores que depenen també i, majoritàriament de nosaltres, de les pirinenques i els pirinencs, de les “aranesa e araneses”; de com fem ara les coses, en dependrà el nostre futur. Per això és tan important que planifiquem, que mirem a l’horitzó i que toquem de peus a terra: el que nosaltres fem avui, tindrà conseqüències en les generacions futures. No podem actuar únicament de manera simbòlica i a curt termini, cal definir i concretar l’Alt Pirineu i Aran que volem, lliure i equilibrat.
Estem davant una oportunitat única per establir un nou model de transició energètica. Ara no hem de tornar a ser els grans productors d’energia, amb grans centrals solars que ocupin les terres comunals i agrícoles, que desplacin la nostra pagesia, la nostra ramaderia i el nostre turisme. No tenim la necessitat d’instal·lar grans infraestructures de transport elèctric per consumir energia a centenars de kilòmetres, ni tampoc nous corredors que malmetin, encara més, el nostre territori.
Ara hem d’utilitzar els fons europeus per democratitzar la producció d’energia, perquè tothom tingui accés a una energia neta i assequible econòmicament, no hem de tornar a repetir el mateix model de fa 100 anys.
No s’hi val a dir que anem tard i amb això pensar que tenim llicència per fer-ho malament. Cal fer-ho, però prioritzant l’eficiència energètica i l’autoconsum, transformant el model dels oligopolis energètics i posant al centre, les persones.
Encarem un nou curs que novament serà complex en l’àmbit nacional, però també encarem un nou curs polític ple d’oportunitats per l’Alt Pirineu i Aran on des d’Esquerra Republicana continuarem, com sempre hem fet, treballant per un Pirineu viu i lliure.
Per Josep Castells, President d’Esquerra Republicana de l’Alt Pirineu i Aran i Marian Lamolla, Secretaria d’Esquerra Republicana de l’Alt Pirineu i Aran
