Podríem dir que 2022 ha comportat un punt d’inflexió tant en la política catalana com en la valenciana i no estaríem exagerant. S’han produït canvis rellevants que han obligat als principals partits d’ambdós territoris a readaptar la seua estratègia. Sens dubte, hi ha dos moments clau: al juny es produeix la dimissió de Mónica Oltra i a l’octubre Junts deixa el govern de la Generalitat i ERC decideix governar en solitari. Quines implicacions han tingut aquests moviments en els diferents escenaris polítics?
Al País Valencià, la marxa de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, va suposar un terratrèmol polític, deixant Compromís ferit, sense una de les seues màximes exponents polítiques. I és que Oltra era un animal polític amb unes taxes de notorietat altíssimes -no sols al territori valencià, sinó a tot l’Estat- i era un dels cavalls guanyadors de la formació taronja. No obstant això, a la dimissió d’Oltra s’ha de sumar l’eixida del govern de Vicent Marzà per treballar orgànicament al partit, la destitució de la consellera Mireia Mollà i el pas al costat de la política de Fran Ferri; és a dir, quatre lideratges molt potents de la coalició valencianista. Això ha obligat el partit a reformular els seus lideratges i apostar per veus que fins ara no tenien tanta visibilitat, com ara la síndica Papi Robles i la vicepresidenta Aitana Mas. En aquesta línia s’entén l’AVE de tornada del Congrés a les Corts Valencianes que agafa Joan Baldoví, que vol ser el presidenciable de Compromís.
Tot i que la crisi per la dimissió d’Oltra sembla que tinga sols una lectura interna, també la té en l’àmbit extern, les relacions entre els socis de govern i les confiances i desconfiances generades entre ells. Però, tot i això, les dues formacions es necessiten mútuament. Ximo Puig sap que no podrà governar amb un Compromís feble, ja que l’altre soci amb qui tenia l’oportunitat de governar en legislatures passades (Ciudadanos) pràcticament ha desaparegut de les projeccions electorals. La sort que té és que de moment Carlos Mazón no acaba d’arrancar i el seu grau de coneixement és baix comparat amb Puig i Baldoví. Malgrat que la marca PP a l’Estat és forta en l’actualitat, al País Valencià no hi ha un clamor de canvi segons mostren les enquestes. Així i tot, les aliances entre el PSPV, Compromís i Podem seran claus per poder revalidar un tercer Botànic el maig del 2023.
A Catalunya, el trencament del govern de coalició per part de Junts ha generat tres grans conseqüències. Per una banda, la decisió d’ERC de governar en solitari -malgrat la seua minoria- li brinda una oportunitat que si sap aprofitar-la bé pot ser determinant no sols per les següents eleccions, sinó també per situar-se al centre polític i convertir-se en el partit hegemònic català. El gran repte és aconseguir pactes puntuals amb les diferents forces polítiques, però sobretot, que les seues accions arriben a la ciutadania, aconseguir que aquestes siguen recordades i no passen per alt.
Pel que fa als pactes, aquest nou escenari polític mostra un nou punt de partida de la política al Parlament que ja s’havia vist a altres institucions, com ara la Diputació de Barcelona: que els partits independentistes pacten i generen sinergies amb els socialistes, que competeixen directament amb els republicans per la centralitat. En aquest sentit, també cal estar atents al paper que hi juguen els Comuns, que poden posicionar-se com un actor polític necessari i guanyar notorietat.
Finalment, la decisió de Junts d’eixir del Govern els deixa en una situació en què perd la visibilitat que tenia, però guanya coherència amb el relat de confrontació amb ERC que tenen alguns dels seus lideratges més reconeguts. Tanmateix, el pas endavant de Xavier Trias per ser candidat a l’alcaldia de Barcelona pot ajudar al partit a ocupar espais mediàtics, tot i que en clau més municipal, ja que l’exalcalde ha dit en diverses entrevistes que vol focalitzar la campanya en la ciutat i no parlar d’altres eixos o temes. A més, l’aposta pel pragmatisme de Trias pot ocasionar desacords amb el sector més afí a la presidenta del partit, Laura Borràs.
Sembla que 2023 també serà un any intens políticament parlant, perquè les eleccions municipals -i també autonòmiques en alguns territoris, com ara el País Valencià o les Balears- poden propiciar un canvi de la fotografia actual. Els pactes i les sinergies entre partits serà clau en un context de fragmentat i volàtil com el nostre.
